Tal dia com avui de l’any 1925, fa 93 anys, Francesc Macià, llavors líder de la formació política independentista Estat Català, posava en circulació l’emprèstit Pau Claris, destinat a finançar l’operació militar de Prats de Molló. Aquell emprèstit es va articular en una emissió de bons de valor nominal de 25, 100, 500 i 1000 pessetes. El valor total de l’emissió va ser de nou milions de pessetes (l’equivalent actual a uns 135 milions d’euros), coberts totalment per empresaris catalans establerts al continent americà (especialment a Cuba, Mèxic i l’Argentina) i simpatitzants d’Estat Català al Principat de Catalunya.
Publicitat de l'emprèstit. Font: Xavier Bescós
Un any i mig després (octubre de 1926) Macià va aconseguir reunir un arsenal i armar un petit exèrcit que havia de penetrar al Principat des de Prats de Molló —un petit poble situat a 60 quilòmetres al sud-oest de Perpinyà— i provocar una revolta generalitzada que havia de desembocar en la proclamació de la independència de Catalunya. L’operació, però, la va avortar la Gendarmeria francesa el 4 de novembre de 1926 per la delació d’una de les persones de confiança de Macià, l’italià Ricciotti Garibaldi, net del mític unificador d’Itàlia Giuseppe Garibaldi, que s’havia presentat amb una columna de cent anarquistes per col·laborar en l’acció armada.
Garibaldi va resultar ser un agent secret del règim feixista italià de Benito Mussolini. Seria Garibaldi qui informaria el Duce dels plans de Macià d'assaltar els quarters militars de l’exèrcit espanyol i la Guàrdia Civil de les conques altes del Ter i el Llobregat. Aquesta filtració s’explica perquè en aquell moment l’estat espanyol estava governat pel règim dictatorial criptofeixista de Primo de Rivera (1923-1930), aliat de Mussolini. 220 persones van ser arrestades i posteriorment (20-23 de gener de 1927) Macià, Garibaldi i disset persones més van ser jutjats. La justícia francesa ho resoldria amb una condemna de dos mesos d’empresonament i l’expulsió del territori francès.