Tal dia com avui de l’any 1934, fa 84 anys, en el context del macrojudici contra els representants polítics de Catalunya pels Fets del Sis d’Octubre (1934), el jutge militar, el comandant Bibiano, que instruïa la causa contra Pérez Salas, Menéndez, Badia i Guarner ―membres de la cúpula de seguretat de la Generalitat― tramitava un exhort adreçat al degà dels jutges d’instrucció de la capital catalana reclamant l’embargament de béns a Jaume Aiguader (fins al febrer de 1934, alcalde electe de Barcelona) per valor de 25.000 pessetes (l’equivalent actual aproximat a 75.000 euros). 

Jaume Aiguader i Miró (Reus, 1882 – Mèxic, 1943), membre fundador de l’Esquerra Republicana i amic personal del president Macià, havia estat elegit alcalde de Barcelona a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, amb més d’un 30% del vot. El febrer de 1934, va abandonar l’alcaldia per a dedicar-se exclusivament a la tasca de diputat a les Corts espanyoles que, fins llavors, havia exercit paral·lelament al càrrec d’alcalde. En el macrojudici contra els representants polítics catalans, Aiguader seria, també, condemnat a presó per la seva participació en els Fets del Sis d’Octubre.

Després dels Fets del Sis d’Octubre, el govern de la República espanyola havia intervingut la totalitat de les institucions de govern de Catalunya (Generalitat, Parlament, diputacions i ajuntaments) i els càrrecs electes havien estat cessats ―i en molts casos empresonats― i substituïts per personal nomenat a dit. En aquell context de repressió, el govern de la República espanyola (format per la coalició de dretes CEDA, PRR i Partido Agrario) havia iniciat un macrojudici contra els dirigents polítics catalans que s’instruïa ―contra el que preveia la Constitució― des de la jurisdicció militar.

Els judicis se celebrarien sempre en tribunals militars i les condemnes serien sempre dictades per jutges militars. Però quan es tractava de fer extensiva la condemna més enllà de les conseqüències personals, els jutges militars instructors (anomenats jutges especials) havien de recórrer per força a la jurisdicció civil. L’exhort de Bibiano al degà dels jutges de Barcelona era l’instrument jurídic recurrent en aquell escenari, i després d’Aiguader s’aplicaria a bastament al conjunt de dirigents polítics catalans que van ser processats en aquell macrojudici.