Tal dia com avui de l’any 1841, fa 180 anys, moria a Santiago de Veraguas (llavors República de la Gran Colòmbia i actualment República de Panamà) el general Joseph de Fábrega y de las Cuevas, prohom de la independència colombiana. El 10 de novembre de 1821, després de diversos intents que li van costar la pèrdua de la graduació militar i l’expulsió de l’exèrcit colonial espanyol, i de dos desterraments, proclamava la independència del territori de l’Istme i la seva integració dins la nova República de la Gran Colòmbia. Per aquest motiu, el llibertador Simón Bolívar el va anomenar “el Libertador del Istmo”.
Segons l’arbre genealògic elaborat per l’actual família Fábrega de Panamà, Joseph era fill del capità Carlos de Fábrega, nascut a Ceuta el 1724, i net de Ramon de Fábrega, nascut a Garriguella (Alt Empordà) a finals del segle XVII. Es desconeix com l’avi Ramon passa de l’Empordà a Ceuta, però tot apunta que, com per exemple el cas de Gaspar de Portolà —nascut a Os de Balaguer (la Noguera) i primer explorador de Califòrnia— formava part de la petita noblesa catalana que durant el conflicte successori hispànic (1705-1715) havia militat en el partit austriacista, i després de la guerra ho van haver de purgar, promovent-se de nou en destinacions llunyanes.
Des de la independència de la Gran Colòmbia (1821), Fàbrega va ser governador del departament de l’Istme de Panamà, va ser elegit senador al Congrés Nacional i durant la Guerra Civil colombiana (1840-1841) va actuar com a mitjancer entre els independentistes panamenys i el govern central de Bogotà. Fábrega va aconseguir imposar la condició que Panamà es reintegraria a la Gran Colòmbia només si el poder central confirmava al territori de l’Istme la condició d’estat lliure federat. Aquest estatus es mantindria fins que el 1902 Panamà —amb el suport dels Estats Units (promotors de l’obra del canal)— es va constituir, definitivament, en una república independent.