Tal dia com avui de l'any 1632, fa 385 anys, va néixer a Wrington (Anglaterra) el filòsof i economista anglès John Locke, que postularia un model polític i econòmic que inspiraria la revolució republicana holandesa dels germans Witt (1667) i la catalana del Pacte de Gènova (1705) —contrària a les polítiques absolutistes del primer Borbó—. En el cas català, la màxima lockeriana “El rei regna, però no governa” —que era el principi del dret polític anglès— seria el nervi ideològic de les classes mercantils catalanes que van liderar la revolució antiborbònica que conduiria, inicialment, a la Guerra de Successió hispànica (1705-1715).

La revolució catalana de 1705 estava plenament inspirada en els cinc principis de la teoria de Locke: autoritat compartida, fraccionada i limitada; universalitat de la llei sense privilegis per condició social; submissió del rei al Parlament; facultat popular per modificar o actualitzar la llei sense necessitat de pactar-la amb el rei; i llibertat de consciència i de culte per a l'exercici de responsabilitats polítiques. Era, en definitiva, un contracte social que, adaptat a la realitat catalana, actualitzava la relació històrica entre els prínceps de Catalunya —els successors dels comtes de Barcelona— i els estaments polítics —representants de la societat— que governaven les institucions.

El pensament lockerià va arribar a Catalunya, en bona part, per les estretes relacions entre les classes mercantils de Londres, Amsterdam i Barcelona durant el període d'entreguerres —entre la Revolució dels Segadors (1640-1652) i la Revolució antiborbònica (1705-1715)—. El dret a la revolució que postulava Locke s'adaptava com un guant a la mà a la necessitat de posar fre a les polítiques absolutistes i despòtiques —una autèntica amenaça al creixement polític i econòmic de Catalunya— que practicaven els Borbons a França; i que, amb el canvi de dinastia al tron hispànic (1700), pretenien importar i implantar en el conjunt dels seus dominis.