Tal dia com avui de l’any 1943, fa 77 anys, moria a l’exili de Mèxic Jaume Aiguader i Miró, que entre 1931 i 1934 havia estat alcalde de Barcelona. En les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 (els primers comicis electorals després de la dictadura de Primo de Rivera), va ser el candidat més votat. Es presentava com a membre d’Estat Català, el partit independentista creat el 1923 per Francesc Macià, i formació promotora i cofundadora d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Durant la seva etapa com a alcalde, Aiguader (Reus, 1882 – Mèxic, 1943) va promoure l’apropament entre l’Ajuntament i la societat: les entrevistes que sol·licitaven els veïns de la ciutat eren totes ateses sense excepció. També, durant aquella etapa, va impulsar i inaugurar diverses obres d’interès social: els grups escolars Collaso i Gil, Giner de los Ríos, Forestier i Casas; la Clínica Psiquiàtrica Municipal d’Urgència; l’estació de metro de Marina. Va ser també l’impulsor de la Casa Bloc.
Després de les eleccions municipals de 1934, que guanyaria de nou Esquerra Republicana de Catalunya, va ser rellevat per Carles Pi i Sunyer. Poc després, durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va ser nomenat ministre de Treball del govern de la República, però va dimitir poc després pel tracte asfixiant que l’executiu de Negrín dispensava a la indústria catalana, sobretot a la de guerra. Aiguader va marxar a l’exili de França el 1939 i, amb l’ocupació nazi del país, es va redirigir a Mèxic (1941).