Tal dia com avui de l’any 1482, fa 539 anys, a València; es posava la primera pedra de l’edifici que acolliria la Llotja dels Mercaders, també anomenada Llotja de la Seda. Aquell edifici, dissenyat per l’arquitecte gironí Pere Comte seguint l’estil gòtic civil català imperant al moment, es va concebre per concentrar i centralitzar tota l’activitat mercantil que es generava a València cap-i-casal. Va ser promogut pel Consell Municipal de València (la institució de govern municipal) a proposta del Consolat de Mar de València (la reunió de les elits mercantils valencianes); i es va articular seguint els precedents de les Cases de la Llotja de Barcelona i de Palma.
La construcció d’aquell gran edifici, situat a l’actual plaça del Mercat, era fruit de la puixança econòmica i demogràfica de la ciutat i del país. L’any 1482, Barcelona estava immersa en la crisi general catalana provocada per les Revolucions remences i la Guerra civil.
I havia cedit el relleu a València que, amb setanta-cinc mil habitants; ja era la ciutat més poblada dels països de la Corona catalanoaragonesa (superava els 60.000 de Nàpols, els 40.000 de Barcelona, i els 20.000 de Saragossa o de Palma);
i no tan sols era el principal nucli econòmic del conglomerat catalanoaragonès; sinó que era, també, un dels principals centres de negocis de la Mediterrània i del continent europeu.
Poc després de l’inici de les obres de la Llotja, Lluís de Santàngel (banquer privat de Ferran el Catòlic i un dels principals negociants de València) i Cristòfol Colom; iniciaven la preparació del primer viatge colombí (1484-1492). Santàngel era el paradigma de les elits mercantils valencianes del moment. També, durant aquella etapa (principis del segle XVI), les classes mercantils valencianes (les elits i els gremis) van fabricar i divulgar la idea d’una República valenciana inspirada en les repúbliques mercantils italianes (Venècia, Florència, Gènova); que culminaria amb la Revolució de les Germanies (1519-1523), aixafada per la monarquia hispànica.
Les obres de la Llotja van concloure el 1548; seixanta-sis anys després de l’inici de les obres; i es convertiria en un dels tres edificis més importants de la ciutat, juntament amb el Palau Reial i la Catedral.