Tal dia com avui de l'any 1857, fa 161 anys, la Compañía del Camino de Hierro de Barcelona a Mataró y Viceversa, inaugurava l'ampliació de la que havia estat la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica. Set anys i dos mesos després de la inauguració de la línia Barcelona-Mataró (28 d'octubre de 1848) la companyia explotadora inaugurava un nou tram addicional de deu quilòmetres de via fèrria entre Mataró i Arenys de Mar, que sumats als vint-i-vuit inicials la convertia en el trajecte ferroviari més llarg de Catalunya. La línia Mataró-Arenys va ser executada com una part del pla que projectava unir ferroviàriament Barcelona amb Girona i amb Perpinyà.
Durant la dècada 1850-60 s'executarien els primers trams de la xarxa ferroviària catalana. El 1854 s'havia inaugurat la línia Barcelona-Molins de Rei, que seria el primer tram que, posteriorment, uniria la capital catalana amb Tarragona i amb Reus. També el 1854 s'havia inaugurat la línia Barcelona-Granollers, el primer tram que, posteriorment, uniria la capital catalana amb Vic i amb Puigcerdà. L'any 1856 s'inaugurava la línia que unia Reus amb el port de Tarragona. I l'any 1860 es completava la línia Barcelona-Lleida, passant per Terrassa, Manresa, Cervera, Tàrrega i Mollerussa; i es posaven els primers raïls per a seguir el trajecte fins a Saragossa.
Estació d'Arenys. Principis del segle XX / Font: Ferropedia
No seria, però, fins al 1879, passats més de trenta anys de la inauguració de la línia pionera Barcelona-Mataró —i vint-i-tres de l'ampliació fins a Arenys de Mar—, que s'aconseguiria articular el primer mapa de la xarxa ferroviària catalana. L'any 1875 la línia Barcelona-Mataró-Arenys arribava a Portbou, passant per Girona i per Figueres. I el 1879 es culminava el poliedre Barcelona-Reus-Lleida-Manresa-Barcelona, amb la inauguració del tram entre les capitals del Baix Camp i del Segrià, passant per Montblanc i per les Borges Blanques. Amb aquell primer mapa ferroviari es donava un cop mortal a l'ancestral activitat dels traginers de cavall i carro.