Tal dia com avui de l’any 1643, fa 377 anys, en el context de la Guerra dels Segadors (1640-1652), el Dietari de la Generalitat consigna un episodi de violència amb resultat de mort entre dues personalitats de la institució. Segons el Dietari, a primera hora del matí d’aquell dia: “En lo fossar de Sanct Jaume, havia succehit que don Hierònym Tamarit, de edat de vint-y-quatre anys, tenint paraulas ab don Pedro de Aymerich Cruÿlles y de Santapau, de edat de sinquanta-sinch anys, dit Tamarit, dins del fossar, li havia pegada una estocada sobre la mamella esquerra (una punyalada al cor) de la qual era estat cruelment ferit. Y fonch combregat y extramunciat de prompte”.
Durant els mesos precedents al fet, els èxits inicials dels exèrcits francocatalans havien deixat pas a una etapa d’estabilització del front de guerra (situat a l’eix Segre-Ebre) que responia a filtracions de la Generalitat cap al camp de batalla hispànic. Les personalitats implicades en aquella acció apunten, clarament, al mòbil de l’espionatge. Tamarit era de l’entorn familiar del diputat militar de la Generalitat —equivalent a conseller d’Interior— des d’abans de l’inici del conflicte; i obeïa a la política de les institucions catalanes. En canvi, Aymerich era membre de la nissaga Santapau, tradicionalment relacionada amb els interessos de la monarquia hispànica.
L’hora i l’escenari (a la matinada i al discret cementiri de la parròquia de Sant Jaume, situada prop del Palau de la Generalitat) i la inexistència de qualsevol altra anotació en els dies posteriors, fins i tot indicativa de que aquells fets s’havien derivat a la justícia. Apunta, també, cap a una qüestió relacionada amb l’espionatge. Malgrat que el mòbil del crim no queda documentat, sí que, a partir dels fets, es van produir un seguit de destacades detencions i desarticulació de conspiracions; que estan perfectament consignades. I s’intensifiquen les missives diplomàtiques del nou ministre plenipotenciari francès Mazzarino, on es mostra molt complagut per l’aliança catalano-francesa.