Tal dia com avui de l’any 1934, fa 85 anys, en el context dels dies immediatament posteriors als Fets del Sis d’Octubre (1934), el coronel Jiménez Arenas, “presidente accidental de la Generalidad designado por la autoridad gubernativa militar de la cuarta División”, ordenava la dissolució de la Comissaria General d’Ordre Públic, depenent del Departament de Governació de la Generalitat. La competència d’ordre públic passava a ser dirigida per les autoritats militars espanyoles.
El dia anterior (10 d’octubre), Jiménez Arenas havia ordenat la clausura de l’Escola de Policia de Catalunya i quatre dies abans (7 d’octubre) havia ordenat desarmar la totalitat dels efectius del cos dels Mossos d’Esquadra i suspendre’ls de feina i de sou. Aquella maniobra formava part d’un paquet de mesures ordides pel govern de la República espanyola (format per la coalició involucionista PRR-CEDA-Partido Agrario) que culminaria el mes de gener de 1935, amb la suspensió de l’autogovern de Catalunya.
També el mateix dia, la premsa de l’època (La Vanguardia, 12/10/1934) informava que la policia espanyola havia detingut Pere Coll Llach, comissari general d’Ordre Públic de la Generalitat, acusat de rebel·lió i sedició. Segons la premsa, havia estat detingut a la seva casa de Begur (Baix Empordà), però la policia espanyola pressuposava que pretenia fugir amb una barca que l’havia de transportar a les illes Medes, i des d’allà, amb una “canoa-automóvil” que l’havia de conduir a Portvendres (Rosselló).
També el mateix dia, la policia espanyola havia detingut Roc Boronat, fundador de l’Associació de Cecs de Catalunya, i l’havia acusat de participació en els Fets del Sis d’Octubre. I, també, que el comandant Jaume Bosch Cassí, cap superior del Sometent de Catalunya, que havia estat acusat de connivència amb el govern de Catalunya, i que havia estat condemnat a cadena perpètua per la justícia militar espanyola, havia patit un greu infart en una masmorra del castell de Montjuïc i es temia per la seva vida.