Tal dia com avui de l’any 1977, fa 41 anys, el Consell de Ministres del govern espanyol presidit per Adolfo Suárez (de la UCD) decretava la legalització d’Esquerra Republicana de Catalunya, la històrica formació política fundada l’any 1931 pels partits Estat Català ―liderat per Francesc Macià―, el Partit Republicà Català ―liderat per Lluís Companys―, el Grup d’Opinió ―liderat per Joan Lluhí― i la Joventut Republicana de Lleida ―liderada per Humbert Torres―. Esquerra Republicana havia estat il·legalitzada pel govern franquista a les acaballes de la Guerra Civil espanyola (1939), coincidint amb l’ocupació militar de Catalunya. Durant l’interval que separa aquestes dues dates (1939-1977) actuaria des de l’exili i, a l’interior del país, des de la clandestinitat, i adquiriria un paper molt rellevant en la resistència antifranquista.
En les primeres eleccions generals espanyoles (15 de juny de 1977) no havia estat encara legalitzada, i va haver de concórrer amb la marca Esquerra de Catalunya; una coalició formada per la mateixa ERC, Estat Català i Partit del Treball de Catalunya. Va obtenir 143.954 vots, que es traduirien en una acta de diputat que recauria en Heribert Barrera, secretari general d’ERC des del 8è congrés del partit celebrat el juliol de 1976. Posteriorment, en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la Guerra Civil espanyola (1980), es presentaria en solitari i amb les seves sigles històriques i obtindria 240.871 vots, que es traduirien en 14 diputats, i que portarien Barrera, el seu secretari general, a exercir com a primer president del Parlament de Catalunya de l’etapa contemporània.