Tal dia com avui de l’any 1936, fa 85 anys, a Barcelona, Josep Maria Espanya i Sirat, conseller de Governació de la Generalitat, comunicava que el Govern de Catalunya havia recuperat la competència d’ordre públic. Aquesta competència havia estat recentralitzada el 7 d’octubre de 1934 —després dels Fets del Sis d’Octubre— pel govern de la República espanyola. L’1 de març de 1936, després que el president Companys guanyés les eleccions generals espanyoles a Catalunya des de la presó, el nou govern d’esquerres de la República, en compliment de la seva promesa electoral, dictava una amnistia general que excarcerava l’executiu català i restaurava les seves legítimes funcions.
Aquella devolució implicava la restauració de la policia de la Generalitat. Després dels Fets del Sis d’Octubre i la intervenció de la Generalitat, el govern central —presidit pel liberal Lerroux— havia ordenat suspendre d’ocupació i sou els mossos d’esquadra. Els policies catalans havien estat desarmats i enviats a casa, sense cap tipus de prestació, i sovint —ells i les seves famílies— havien estat víctimes de venjances a mans de delinqüents comuns. Portela Valladares, governador general de Catalunya imposat per la República espanyola, quan havia estat preguntat a propòsit d’aquest tema, havia respost que “era una situació normal en un context de policies i lladres”.
La recuperació de la competència d’ordre públic per part de la Generalitat va resultar decisiva en els esdeveniments que es van produir tan sols quaranta-cinc dies després. El 19 de juliol de 1936, quan les casernes militars de Barcelona es van rebel·lar contra la legitimitat republicana, els Mossos d’Esquadra, els Guàrdies d’Assalt i la Guàrdia Civil es van posar a les ordres del president de la Generalitat, es van mobilitzar i van neutralitzar l’intent de cop d’estat. Sense la decisiva intervenció de les forces d’ordre públic a les ordres de la Generalitat, aquella jornada hauria estat una brutal carnisseria entre militars i anarquistes; amb un resultat incert.