Tal dia com avui de l’any 1643, fa 376 anys, en el context de la Guerra dels Segadors (1640-1652), la Generalitat trametia una missiva oficial a Philippe de la Mothe-Houdancourt, lloctinent de la corona francesa a Catalunya, informant-lo que, malgrat les necessitats que imposava el conflicte bèl·lic, no tenia cap autoritat per reclamar i cobrar impostos a les viles i ciutats de Catalunya. En aquella missiva se l’informava que de conformitat amb les Constitucions de Catalunya, títol 20 De vectigals, “expressament disposat no ésser lícit ni permès al capità general de sa magestat, que Déu guarde, per si ni per ministres alguns, directament ni indirecte, palés o amagadament, ab qualsevol motiu o potestat, imposar, exhigir ni fer exhigir algun vectigal o impossició ni contribució”.

Precisament, aquesta pràctica havia estat el primer punt de conflicte entre Catalunya i la monarquia francesa quan a l’inici de la guerra ―poc després de la signatura del Tractat de Ceret (setembre de 1640)―, Roger de Bossost, baró d’Espenan ―el primer representant francès a Catalunya―, havia imposat, sense autorització, ni tan sols de la cancelleria de París, dures contribucions de guerra a algunes viles catalanes per finançar la despesa militar francesa. La iniciativa d’Espenan li costaria el càrrec ―seria relegat a funcions d’espionatge― i seria rellevat per Urbain de Maillé, marquès de Brézé, un parent del cardenal Richelieu (ministre plenipotenciari de França) que d’aquesta manera intentava recuperar la confiança de les institucions catalanes, i que prendria càrrec de les seves funcions a finals de 1641. 

A principis de 1642, restablerta la normalitat institucional, Richelieu va substituir Brézé per La Mothe, llavors un dels militars més prestigiosos de França, amb el propòsit d’unificar les armes catalano-franceses i donar una empenta definitiva a la guerra. Durant els primers mesos, La Mothe va aconseguir importants victòries militars: va derrotar clamorosament l’exèrcit hispànic a la Granada del Penedès, a Lleida i a Miravet; però no va aconseguir rendir la plaça de Tarragona. Malgrat la contundència de les seves victòries, la guerra no avançava al ritme que havia previst París, i a principis del 1643, la part de l’armament, l’avituallament i les pagues que havia d’abonar la monarquia francesa es començaven a endarrerir. Amb aquella missiva, la Generalitat no tan sols advertia La Mothe, sinó també a la cancelleria de París.