Tal dia com avui de l’any 1642, fa 377 anys, la Generalitat, instituïa la Diada de Sant Lluís —onomàstica de Lluís XIII de França, II de Navarra i I de Barcelona— com a celebració cabdal del calendari català. L’any anterior (1641), les institucions de govern de Catalunya havien nomenat Lluís de Borbó-Mèdici-Albret-Habsburg comte de Barcelona (Home Principal de Catalunya); en virtut dels tractats entre les màximes representacions polítiques catalanes i franceses de 1640 i 1641. També en virtut d’aquells tractats, Catalunya havia abandonat l’edifici polític hispànic i s’havia constituït en un estat independent en l’òrbita política de la monarquia francesa.
Una anotació del Dietari de la Generalitat (del 16 de gener de 1641) diu: “Lo senyor de Plesis Besanson (representant de la monarquia francesa en les negociacions franco-catalanes) ha fet ostensió dels poders que lo rey christianíssim (el rei Lluís XIII) li ha donats en orde a la assistència que desija fer a esta província (referit al Principat de Catalunya i els comtats del Rosselló i la Cerdanya) per sa conservació, en los quals, entre altres capítols, li dona poder sa magestat christianíssima per admètrela de baix de sa protecció, ab que reduesca son govern a forma de república ab los pactes y condicions que entre la província y a sa magestat christianíssima se ajustaran”.
Les fonts documentals revelen que durant els primers anys (1641-1643) la relació entre Barcelona i París va ser òptima. Però el maig de 1643, Lluís XIII de França i I de Barcelona moria prematurament —als 40 anys d’edat— a causa de la tuberculosi. A partir d’aquell moment, les crisis internes de la monarquia francesa provocarien l’enterboliment progressiu de les relacions entre els dos estats i s’abandonaria la celebració d’aquesta festa. A partir de 1645, amb la normalització de les relacions institucionals, es recuperaria la celebració de la Diada de Sant Lluís (en honor a Lluís XIV de França i II de Barcelona, fill i successor de Lluís XIII), però quedaria reduïda a l’àmbit institucional.