Tal dia com avui de l’any 1937, fa 81 anys, en el context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) un escamot paramilitar de l’exèrcit franquista afusellava Emili Darder i Cànaves, alcalde democràtic de Palma de Mallorca. Darder havia estat detingut pels rebels franquistes el 20 de juliol de l’any anterior, dos dies després del cop d’estat militar de 1936. Va ser empresonat i torturat al castell de Bellver, sotmès a un consell de guerra sense cap tipus de garanties processals, li va ser embargada la totalitat del seu patrimoni i, malgrat que el fiscal sol·licitava una pena màxima de vint anys de reclusió, va ser finalment condemnat a mort per un tribunal militar.
Emili Darder, nascut a Palma de Mallorca l’any 1895, era metge de professió i polític de vocació. En les eleccions municipals de 1931 va ser elegit regidor pel Partit Republicà Federal de Mallorca, i exerciria com a president de les comissions municipals de Sanitat i d’Educació. Des de la seva responsabilitat va impulsar el Projecte General de Construccions Escolars (1931) i el Pla de Reorganització dels Serveis Sanitaris Municipals (1932), que tenien l’objectiu de transportar a la modernitat els serveis socials de la ciutat. L’any 1932 va ser un dels fundadors d’Acció Republicana de Mallorca, que seria el nucli que impulsaria la creació de l’Esquerra Republicana Balear (1934).
Full informatiu de l'Associació per la Cultura de Mallorca
El 1933 seria elegit alcalde i es convertiria en el gran impulsor dels equipaments públics més importants de la història contemporània de la ciutat: la xarxa d’aigua i de clavegueram, les guarderies i les escoles municipals, i l’ampliació de l’hospital públic i dels mercats municipals. Aquestes obres s’executarien a través de la constitució i gestió d’una bossa de treballadors aturats. Darder va ser també el promotor de La resposta als catalans (1936), un manifest signat pels més destacats representants de la cultura mallorquina per la recuperació i normalització de la llengua i la cultura catalanes a les Illes Balears i per la unió cultural amb les altres terres de llengua i cultura catalana.
Jaume, Ques i Mateu / Font: Fotos antiguas de Mallorca
El mateix dia, a la mateixa hora i en el mateix lloc també va ser assassinat Antoni Mateu i Ferrer, alcalde d’Inca (Mallorca) de l’Esquerra Republicana Balear que, en el seu municipi, havia impulsat la construcció de l’Escola Graduada, de la d’Arts i Oficis, de la biblioteca, del dispensari i del laboratori. Amb Darder i amb Mateu, també serien assassinats el dirigent socialista mallorquí Alexandre Jaume i Rosselló i el dirigent d’Esquerra Republicana Balear Antoni Maria Ques i Ventayol. En aquell afusellament múltiple es donava la sospitosa circumstància que Jaume i Ques, en un passat, havien estat professionalment relacionats amb el financer de la rebel·lió franquista Joan March.