Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), el dictador Franco nomenava el general Orgaz Yoldi nou capità general de Catalunya. Orgaz Yoldi, que havia estat un element destacat tant en la preparació del cop d’estat del 18 de juliol de 1936 com en els escenaris bèl·lics de la Guerra Civil, substituïa el general Álvarez-Arenas que, des que ―coincidint amb l’ocupació de Barcelona el 26 de gener de 1939― havia estat nomenat capità general de Catalunya, s’autoanomenava “general en jefe del Servicio de Ocupación”.
Durant el curt però brutal mandat d'Orgaz Yoldi (1939-1941), la repressió franquista (persecucions, detencions, empresonaments, tortures i afusellaments) assoliria el seu punt culminant. Fins a l’extrem que, poc abans de finalitzar el seu mandat, el comissari Reparaz ―màxima autoritat policial del règim franquista a Catalunya― reconeixeria públicament que moltes denúncies que s’havien formulat (i que havien acabat amb detencions, empresonaments i tortures) eren falses. Orgaz Yoldi, com a capità general de Catalunya, seria qui signaria la immensa majoria de les 1.734 sentències de mort que el règim franquista va executar al Camp de la Bota.
La sorpresa saltaria quan el 10 de juliol de 1941 (dos mesos després d’haver estat rellevat de la capitania general de Catalunya) va encapçalar una conspiració contra el dictador Franco que pretenia instaurar una monarquia dictatorial en la figura de Joan de Borbó, inspirada en el règim d’Alfons XIII i Primo de Rivera (1923-1930). En aquell moment, Orgaz Yoldi era alt comissari espanyol al Protectorat del Marroc, i segons Gil-Robles (exlíder de la involucionista CEDA durant l’època republicana), aquella conspiració tenia importants suports entre els caps militars que havien participat en el cop d’estat de 1936, i que havien combatut al bàndol franquista durant el conflicte.