Tal dia com avui de l’any 1931, fa 91 anys, en el context de les darreres setmanes de vigència del règim dictatorial dels generals Primo de Rivera i Berenguer (1923-1930); Francesc Macià, líder del partit independentista Estat Català retornava, definitivament, del seu exili a Brussel·les. Poc abans (setembre de 1930), havia retornat efímerament a Barcelona; havia mantingut diverses reunions amb els líders polítics catalans en la clandestinitat (republicans i catalanistes); i havia posat les bases de creació d’una plataforma política que seria articulada immediatament després del segon retorn (ERC), que guanyaria àmpliament les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 i que provocaria la caiguda de la monarquia i la restauració de l’autogovern català.
Macià havia sortit cap a l’exili com un simple diputat. Però, durant aquella etapa (1923-1931) la seva figura política s’havia dimensionat considerablement, fins a assolir la categoria mítica. Macià havia obtingut el compromís dels potents casals catalans d’Amèrica en el projecte independentista català; i havia aconseguit que els governs, la premsa i l’opinió pública internacionals coneguessin, per primer cop en la història contemporània, les reivindicacions nacionals catalanes (Fets de Prats de Molló, 1926 i Judici de París, 1927). A tot això se sumava el descrèdit dels dirigents de la Lliga Regionalista (el partit hegemònic a Catalunya fins al cop d’estat de 1923); per la seva col·laboració, a nivell personal, amb els governs dictatorials.
Macià va fer una gira apoteòsica pels pobles i ciutats de Catalunya; que anticipava el seu incontestable triomf electoral
Des del segon retorn (22 de febrer de 1931) fins a la celebració dels comicis (12 d’abril de 1931); Macià va fer una gira apoteòsica pels pobles i ciutats de Catalunya; que anticipava el seu incontestable triomf electoral. Tan sols cinquanta dies després d’aquell segon retorn (14 d’abril de 1931); proclamava l’Estat Català dins la Federació de repúbliques ibèriques; que uns dies més tard culminaria amb la restauració de la Generalitat, liquidada a sang i foc el 1714.