Tal dia com avui de l’any 1705, fa 215 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1701-1715), Pau Ignasi de Dalmases i Ros, ambaixador de la Generalitat a la cort de Felip V, arribava a Burgos (Castella) per ser confinat, seguint ordres del rei hispànic. Dalmases havia estat detingut i empresonat a Madrid el mateix dia que ocupava el seu càrrec (6 de febrer de 1705) acusat de formar part del partit austriacista a Catalunya. Aquella mesura acceleraria les negociacions entre les institucions polítiques catalanes (Generalitat i Consell de Cent) i els representants de la reina Anna d’Anglaterra, que culminarien amb la signatura del Tractat de Gènova —el 20 de juny de 1705—: l’adhesió de Catalunya a l’aliança internacional austriacista.

Felip V havia previst un llarg confinament. Per aquest motiu també va ordenar que Dalmases fos desinsaculat (va prohibir la seva candidatura) per a ocupar qualsevol càrrec al Consell de Cent o a la Generalitat. El dia que va ser ordenat el seu confinament (juntament amb el seu secretari Joan Faust de Potau), Felip V va enviar una missiva a Fernández de Velasco, virrei hispànic a Catalunya, que deia: “He resuelto que a don Pablo Ingazio de Dalmases, que se halla preso en esta corte (...) passe a Burgos (...)  y que assí mismo se le desenvicule de todas las bolsas de la ciudad de Barcelona y Deputación de essa provincia (...)  he querido avisar y ordenar y mandaros como lo hago déis las órdenes que convengan a fin de que se execute la desensiculación de este sujeto”.

Dalmases estaria confinat a Burgos fins a una data indeterminada. Però el que se sap és que l’abril de 1713, després de la signatura del Tractat d’Utrecht que pretenia posar fi al conflicte successori hispànic, la Generalitat el nomenaria ambaixador a Londres, davant de la cort de la reina Anna. La seva gestió diplomàtica a Londres va intentar revertir el Tractat d’Utrecht: va proposar proclamar una República catalana sota la protecció de la Gran Bretanya, o integrar Catalunya com un estat semiindependent en l’edifici polític dels Habsburg de Viena. Però els resultats de la seva tasca no es van materialitzar, tan sols, per una setmana: Barcelona va capitular pocs dies abans de l’entronització del rei Jordi d’Anglaterra, partidari de la causa catalana.