Tal dia com avui de l’any 1469, fa 551 anys, moria a Cardeñosa (corona castellanolleonesa) Alfons de Castella, germà petit d’Isabel la Catòlica, que en aquell moment —i amb el suport d’un ampli sector de l’aristocràcia castellana— havia, pràcticament, usurpat el tron de Toledo al seu germanastre gran Enric IV. Aquell crim s’inscrivia en el context de la guerra civil castellana, que enfrontava els partidaris d’Alfons, que s’inclinaven a favor de la unió dinàstica entre les corones castellanolleonesa i portuguesa, i els de la seva germana Isabel (futura reina Catòlica), que maquinaven per culminar el mateix projecte amb la corona catalanoaragonesa.  

Enric IV (germanastre gran tant d’Alfons com d’Isabel), totalment abandonat per l’aristocràcia castellana (dividida entre els partits portuguès i aragonès) i greument malalt, s’ho mirava des de la distància. En canvi, les elits mercantils de Barcelona i de València (les grans promotores de les negociacions secretes per casar Ferran i Isabel) consideraven Alfons com un obstacle. Precisament, un cop mort per enverinament, el rei Enric IV, espantat per l’ambició catalanovalenciana, es va posicionar a favor del partit portuguès (el del difunt Alfons), va proclamar hereva la seva filla Joana (mal anomenada la Beltraneja) i la va prometre amb el rei Alfons V de Portugal.

De poca cosa li va servir: els partidaris de Ferran i Isabel havien completat les negociacions per al matrimoni (Cervera, 1468) i havien casat la parella (Valladolid, 1469). La investigació moderna ha revelat que Alfons va ser enverinat pels partidaris (castellans o catalans) de la seva germana Isabel per franquejar el camí de la Catòlica al tron de Toledo. De la mateixa manera que, vuit anys abans (1461), Carles de Viana (germanastre gran de Ferran i hereu a la corona catalanoaragonesa) havia estat enverinat per desbrossar el camí del Catòlic al tron de Barcelona. Amb l’assassinat d’Alfons desapareixia el penúltim obstacle per a la culminació del projecte hispànic.