Tal dia com avui de l’any 1977, fa 44 anys, arribava a Barcelona, procedent de l’exili a l’Argentina, el dirigent anarquista de la FAI (Federación Anarquista Ibérica) Sinesio Baudilio García Fernández, conegut amb el sobrenom de Diego Abad de Santillán. Posteriorment al cop d’estat militar del 18/07/1936 -que conduiria a la Guerra Civil espanyola (1936-1939), havia estat el principal ideòleg de la revolució anarquista a Catalunya (agost, 1936 – maig, 1937). Durant aquest període les patrulles de control anarquistes van suplantar les forces d’ordre públic lleials al govern de la Generalitat, i van desplegar un estat de terror que es traduiria en la persecució, detenció i assassinat de centenars de persones de confessió catòlica o d’ideologia conservadora o catalanista.

Abad de Santillán havia nascut a Reyero (Castella i Lleó) l’any 1897, i després d’una breu estada a l’Argentina s’havia establert a Barcelona (1931) coincidint amb la restauració de la Generalitat. Se’l considera un dels principals introductors de la FAI a Catalunya, la facció anarquista més anticatalanista que acabaria devorant la CNT catalana. La FAI seria, per exemple, la responsable de l’assassinat de Josep Maria Planes, pioner del periodisme d’investigació a Catalunya; del segrest i intent d’assassinat del cardenal Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona i estaria relacionada amb l’assassinat de Miquel Badia Capell, excomissari d’Ordre Públic de la Generalitat. Precisament havia estat Planes qui havia descobert les fosques connexions entre la FAI i la Falange.

Durant el període de terror anarquista (agost, 1936 – maig, 1937), Abad de Santillán va ser conseller de la Generalitat, del govern de concentració anomenat Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Després que els partits polítics ERC i PSUC recuperessin el control del govern i de l’ordre públic (maig, 1937), Abad de Santillán, va viure en la semiclandestinitat fins que, a l’acabament del conflicte civil (1939), es va exiliar a l’Argentina. Durant aquells anys d’exili va crear diverses publicacions -amb un èxit dubtós- que divulgaven l’ideari anarquista. Finalment va retornar el 1977, però, segons algunes fonts, els cenacles anarquistes catalans del moment el van acusar de ser un talp del governador Martín Villa i el van rebutjar. Va morir a Barcelona el 1983.