Tal dia com avui de l’any 1666, fa 354 anys, naixia a Milà (llavors ducat independent de Milà) José Patiño Rosales, que en el decurs de la seva vida es convertiria en un dels principals elements de l’administració borbònica hispànica, i que tindria un destacadíssim paper en la política tributària borbònica a Catalunya després de l’ocupació de 1714. Patiño va ser un dels inspiradors dels Decrets de Nova Planta (1717), que van liquidar les institucions catalanes “por justo derecho de conquista”. I va ser l’ideòleg i executor del Catastro, que va sotmetre Catalunya a una tributació de guerra durant quasi un segle (1715-1810), origen de l’històric dèficit fiscal català.
L’objectiu d’aquells decrets era “que la autoridad real quede por encima de la ley y que la monarquía recupere la potestad de dispensar gracias y oficios, y la de tributar sus vasallos al modo justo que le pareciere” i ho va justificar proclamant que ”el genio de los naturales (referit als catalans) es amante de la libertad, aficionadísimo a todo género de armas, prontos en la cólera, rijosos y vengativos, y que siempre se debe recelar de ellos, aguarden coyuntura para sacudir el yugo de la justícia. Son apasionados a su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón, y solamente hablan su lengua nativa”.
Durant dècades, el brutal sistema tributari imposat per Patiño —que tenia un propòsit clarament punitiu— va impedir la recuperació econòmica de Catalunya i va provocar les grans crisis de 1760-1770. Patiño i Macanaz van ser les figures més destacades del nou règim borbònic a Catalunya i van participar, conjuntament, en una brutal depredació de fons artístics i documentals que, o bé van ser calcinats públicament o bé van ser dipositats a la Biblioteca Nacional de España, creada pel primer Borbó hispànic el novembre de 1711 a Madrid. Com a ministre de marina de Felip V (1717), va saquejar i desmantellar les forces navals catalanes, que tenien una història que remuntava al segle XII.