Tal dia com avui de l’any 1744, fa 276 anys, moria als 84 anys d’edat, a Marlborough (Anglaterra) Sarah Churchill que, durant bona part del regnat d’Anna d’Anglaterra (1702-1714), havia estat la dama de companyia (mistress of the robes) políticament més poderosa de la cort anglesa. Sarah Churchill va ser, també, el bastió més ferm en la defensa de la causa catalana durant la Guerra de Successió hispànica (1705-1714). Mentre va ser la primera dama de la reina Anna (1702-1711) sempre va defensar la necessitat i la obligació de respectar i mantenir l’aliança amb els catalans, que havia estat documentada en el Tractat de Gènova (1705).
Sarah Churchill va ser, durant més quatre dècades, l’esposa de John Churchill, duc de Marlborough i general de l’exèrcit anglès que va intervenir i derrotar repetidament l’aliança borbònica francoespanyola als camps de batalla dels Països Baixos i del nord de la península italiana. Els seus biògrafs destaquen que la seva ideologia personal era propera als tory (el partit aristocràtic latifundista anglès, contrari a la participació anglesa en el conflicte); però, en canvi, des de la seva privilegiada posició sempre va prestar suport als wighs (el partit de les classes mercantils de Londres que havien impulsat, entre altres, el Tractat de Gènova).
L’any 1713, Sarah Churchill, malgrat que havia perdut el favor de la reina, seria una de les personalitats que més protestarien per la signatura dels Tractats d’Utrecht, que deixaven Catalunya sola en la guerra davant l’aliança borbònica francoespanyola. Des de la seva posició social, va predir que abandonar els catalans a la seva sort era un acte de deshonor que Anglaterra pagaria durant molt temps. Sarah Churchill va ser avantpassada directa de Winston Churchill, primer ministre britànic entre 1940 i 1945 i entre 1951 i 1955, i l’inspirador de la frase: “Keep calm and carry on” (manteniu la calma i tireu endavant), durant la II Guerra Mundial (1939-1945).