Més enllà de l’arrencada de dos judicis que influiran l’agenda política dels futurs dies —la Kitchen i la trama de les mascaretes del cas Koldo— hi ha hagut un altre tema que aquesta setmana ha marcat l’actualitat política madrilenya i que té un paral·lelisme directe amb Catalunya i les pintures de Sixena: la negativa a traslladar el Guernica de Pablo Picasso a Bilbao. Ha servit per posar novament de manifest les contradiccions del PP, el PSOE i Sumar quan es tracta de posicionar-se davant una exigència legítima del govern basc o l’espoli al Museu Nacional d’Art de Catalunya. El govern espanyol i el partit d’Alberto Núñez Feijóo surten ara en defensa d’uns informes tècnics que aconsellen mantenir al Museu Reina Sofía de Madrid l’obra més universal de la Guerra Civil, mentre es posen de perfil o fins i tot exigeixen que unes obres en risc de deteriorament siguin entregades a l’Aragó.
Anem a pams. L’executiu del jeltzale Imanol Pradales ha tornat a posar sobre la taula la reivindicació històrica de traslladar aquesta importantíssima obra pictòrica a Euskadi. Aquest cop, concretament, al Museu Guggenheim de Bilbao de forma temporal; de l’1 d'octubre del 2026 al 30 de juny de 2027, amb motiu del 90è aniversari del primer govern basc i del bombardeig de la localitat biscaïna de Gernika el 26 d'abril de 1937. L’artista malagueny va pintar el mural al seu taller de París per encàrrec del govern de la Segona República. Picasso va decidir que l'obra quedés sota custòdia del Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA) fins que es restablís la democràcia a l’Estat espanyol. L’any 1981, l’executiu de Leopoldo Calvo-Sotelo va decidir ubicar-lo a Madrid.
Ara, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha aprofitat la petició del govern basc a l’espanyol per sortir en tromba contra Pradales. Ha titllat la demanda de “pagesada” i ha afirmat que es tracta d’una “polèmica absurda que sempre promou el nacionalisme”. Dilluns, en unes declaracions davant dels mitjans, va manifestar que “les obres poden traslladar-se i compartir-se entre museus; és habitual que viatgin”, però acusava l’executiu de PNB i PSE d’atiar “sentiments identitaris i greuges per justificar o per tergiversar la història de tots; és la seva manera de continuar alimentant el negoci”. “El patrimoni dels espanyols és de tots els espanyols; no es pot dividir entre 17 estats i nacions; pots venir de Bilbao a Madrid, vas al Reina Sofia i comparteixes aquesta obra que també està a disposició dels malaguenys o dels valencians”, sentenciava.
La lideressa madrilenya s’oposava al trasllat recordant que el Museu Reina Sofía ha emès un informe que desaconsella “rotundament” aquest trasllat. La direcció estatal del PP —malgrat no entrar en desqualificacions ni insults cap als bascos— s’alienava amb Ayuso i advocava per mantenir l’obra a Madrid. El vicesecretari d’Economia, Juan Bravo, assenyalava que els polítics han de fer “que passin coses bones”, però defensava que això ha de fer-se sempre “respectant els tècnics”. “I si els tècnics diuen que el Guernica no ha de viatjar i ha de quedar-se allà on és, els polítics poc més tenim a opinar”, rematava.
També el govern de Pedro Sánchez, a través de la seva portaveu, la socialista Elma Saiz, ha defensat mantenir l’obra a la capital espanyola. En l’habitual roda de premsa dels dimarts posterior a la reunió del Consell de Ministres, demanava “respectar els criteris tècnics i professionals”. De fet, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, també ha defensat que l’obra es quedi a Madrid. Aquell mateix dia, en una sessió de control al Senat, va advocar per “garantir la protecció del patrimoni". "Celebrar el 90 aniversari del bombardeig ha de ser també garantir que l'obra compleixi 90 anys més", va manifestar. Va traslladar la seva “empatia” cap a una “demana important” dels bascos que permetria acostar el patrimoni a la ciutadania. Però això s'ha de fer quan és "possible": les "vibracions" del trasllat poden provocar "noves esquerdes, aixecaments, pèrdua de la capa pictòrica o fins i tot estrips" en una obra que “probablement és de les més fràgils i complexes de conservar del segle XX", va dir.
L’informe del Museu Reina Sofía de Madrid
El Departament de Conservació i Restauració del Museu Reina Sofía de Madrid va publicar un informe que assegura que actualment l’obra de Picasso “es manté en condicions estables gràcies a un rigorós control de les condicions ambientals”. Transportar-lo d’un lloc a un altre comporta que el quadre pateixi una sèrie de vibracions que el deteriorarien. I l’informe també assegura que ha sigut una obra maltractada des que va ser pintada, a causa dels tours que va fer per Europa i els Estats Units. Tot això va provocar que la tela pesenti “un gran nombre d’alteracions” i que hi hagi esquerdes a la capa pictòrica, així com microfissures.
Contradiccions respecte de les pintures de Sixena
Les obres que també tenen al seu darrere informes tècnics que desaconsellen el seu trasllat són les pintures de Sixena que ara mateix hi ha al MNAC i que el govern de l’Aragó —ara en mans del PP— reclama. El Ministeri de Cultura, que forma part del patronat del museu català, en canvi, no ha demanat cap dictamen als tècnics. S’ha mantingut silenciós sobre aquest tema. Urtasun només s’ha limitat a assenyalar que les sentències judicials s’han de complir. El trasllat del Guernica, sobretot tractant-se d’una obra de titularitat estatal, sí que està únicament a les mans del govern espanyol.
Però qui no s’ha mantingut en silenci ni res que s’hi assembli ha estat el PP i el PSOE. No només el govern aragonès en mans del popular Jorge Azcón reclama unes pintures que poden malmetre’s si es traslladen i que ara el MNAC treballa per conservar-les. Precisament el PP va impulsar fa gairebé un any una moció a la Comissió de Cultura del Senat per instar el Patronat del Museu Nacional de Catalunya i les administracions a “donar compliment a la sentència sense dilacions i amb garanties”.
“Es tracta de tancar una ferida oberta des de fa dècades; tornar els béns de Sixena als seus legítims propietaris no és un caprici, és complir la veritat històrica i la justícia”, justificava llavors el senador del PP Eloy Suárez. Per a més inri, el PSOE hi va votar a favor, desmarcant-se de la posició que havia defensat el PSC al Parlament. A la cambra catalana, els socialistes de Salvador Illa van sumar forces amb ERC, Junts, Comuns i la CUP per exigir prioritzar els criteris tècnics i científics de conservació per “sobre de qualsevol altra consideració”.