Tal dia com avui de l’any 1527, fa 492 anys, moria a Florència (llavors Principat independent de Toscana) el diplomàtic, filòsof i escriptor Niccolò di Bernardo dei Machiavelli; més conegut com a Maquiavel, i sobretot per la seva obra El Príncep, un tractat de doctrina política que posaria el fonaments de la ciència política moderna. En la redacció del seu llibre, es va inspirar en la figura del comte-rei Ferran II de Barcelona i d’Aragó, més conegut com Ferran el Catòlic, a qui Maquiavel va considerar el prototipus del governant total: el sobirà que reunia tot el poder en la seva figura i que personificava l’estat.
Ferran el Catòlic és un dels primers arquitectes polítics del règim que precipitaria la fi del règim pactista feudal, i que havia dominat Europa durant bona part de l’Edat Mitjana. Durant el segle XVI, el pensament polític de Ferran seria plenament conreat pels seus successors hispànics; i evolucionaria cap a formes cada cop més autoritàries; especialment durant el regnat de l’integrista Felip II. Aquest pensament, àmpliament difós per l’obra de Maquiavel, culminaria durant els segles XVII i XVII amb la consagració del règim absolutista a la França i a l’Espanya dels Borbons, a l’Imperi austrohongarès dels Habsburg i a la Rússia dels Romanov.
Es dona la curiosa circumstància que Maquiavel va morir el mateix dia que es complia el 66è aniversari de les Capitulacions de Vilafranca. En aquell acord, signat a Vilafranca del Penedès (1461), Joana Enríquez (segona esposa del comte-rei Joan II i mare de Ferran el Catòlic) va assumir la primogenitura de Carles de Viana (fill de la difunta Blanca de Navarra, primera esposa de Joan II) i va acceptar que el seu fillastre era l’únic hereu al tron de Barcelona. Carles de Viana acabaria morint enverinat, molt probablement per ordre de Joana Enríquez, tan sols tres mesos després, deixant el camí franc al tron al jove Ferran.