Tal dia com avui de l’any 1487, fa 534 anys, en el context de la guerra de conquesta de Granada (1481-1492), la marineria de les Galeres de Catalunya -comandada per l’almirall Galcerà de Requesens- i que formaven part de les armes de Ferran el Catòlic, prenien possessió de Màlaga, fins llavors el port més important del regne nassarita. Aquella presa de possessió es produïa dos dies després de la rendició de la ciutat, que havia resistit sis mesos de setge (el més llarg i costós de la campanya granadina). Entre la rendició i la presa de possessió la població andalusí va sortir de la ciutat i va emprendre el camí a l’exili cap al nord d’Àfrica, excepte l’alcalde del castell de Gibralfaro, que seria arrestat i venut en un mercat d’esclaus.

La conquesta de Màlaga era la culminació d’un llarg bloqueig naval al mar d’Alborà (efectuat per les Galeres de Catalunya) que havia d’impedir que els regnes wattàssida de Fes i hàfsida d’Alger prestessin auxili militar als nassarites granadins. El mar d’Alborà era un sector marítim controlat per l’armada catalana des que un segle i mig abans (1339) les Galeres de Catalunya comandades per l’almirall Jofré Gilabert de Cruïlles havien derrotat i foragitat la pirateria benimerí (dels ports nord-africans de la Mediterrània) per a obrir el trànsit marítim de l’estret de Gibraltar a la navegació catalana: els viatges exploratoris a les illes Canàries i a Riu d’Or, i els viatges comercials a Flandes i a Anglaterra.

Després de la conquesta de Màlaga, les tropes catalanes van desenvolupar la resta de les accions d’aquella campanya en operacions terrestres. El Dietari de la Generalitat conté anotacions que consignen, per exemple, la conquesta catalana de Vera (1487), de Cuevas (1487), o de Baza (1489). I diverses fonts confirmen la presència de 2.000 cavallers i peons catalans en el setge i conquesta de la capital nassarita (1491-1492), que representarien el 40% dels 5.000 efectius cristians en aquell operatiu. Segons les cròniques castellanes, “los grandes de Castilla, como estaban tan cansados de venir de tan lejos a las otras guerras e cercos, no vinieron a este en persona, salvo enviaron sus capitanes con gente”.