Tal dia com avui de l’any 1697, fa 321 anys, en el marc de la Guerra dels Nou Anys (1688-1697), Barcelona capitulava i es posava fi al setge francès sobre la ciutat i Lluís-Josep de Borbó —duc de Vendôme i parent de Lluís XIV— ocupava la ciutat, jurava les Constitucions de Catalunya en nom del rei francès, i annexionava el Principat a la monarquia francesa. Quaranta-cinc anys després de la Guerra dels Segadors (1640-1652), Lluís XIV de França es convertia de nou en comte de Barcelona, i el Principat de Catalunya passava, de nou, a gravitar en l’òrbita política de París com a territori autònom que restava vinculat a la corona francesa com un patrimoni reial.

Aquell conflicte era una rèplica de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), que havia marcat l’inici del lideratge continental de la monarquia francesa en detriment de la hispànica. Passades quatre dècades, la posició francesa, lluny de deteriorar-se, s’havia reforçat considerablement, i la cancelleria de París, amb l’exèrcit més nombrós i més poderós d’Europa, havia iniciat un seguit de guerres expansives en direcció nord (Països Baixos), nord-est (principats independents alemanys) i sud (monarquia hispànica). La pretensió de Lluís XIV i dels seus ministres era expandir els dominis de França des de la desembocadura del Rin (Països Baixos) fins a la de l’Ebre (Catalunya).

El duc de Vendome ocupa Barcelona i annexiona Catalunya a França. Gravat del bombardeig de Barcelona. Font Ajuntament de Barcelona

 Gravat del bombardeig de Barcelona. Font: Ajuntament de Barcelona

Quan les armes franceses que havien envaït el Principat es van plantar davant Barcelona, el virrei hispànic a Catalunya, Francisco Fernández de Velasco y Tovar, va fugir de la capital catalana precipitadament i amb el gruix del seu exèrcit. Tot i això, les autoritats catalanes, que atès el que havia passat a la Guerra dels Segadors (1640-1652) desconfiaven de la cancelleria de Lluís XIV, van llevar la Coronela, que amb l’ajut d’un petit destacament hispànic resistiria durant seixanta-sis dies davant d'un exèrcit que els quadruplicava en efectius i en recursos. En aquell setge van morir 4.000 barcelonins (el 10% de la població de la ciutat) i molts edificis del barri de la Ribera van quedar greument afectats.