Tal dia com avui de l’any 1834, fa 184 anys, el president del govern espanyol, el liberal Francisco Martínez de la Rosa, signava el decret de derogació del Tribunal de la Santa Inquisició que, exceptuant alguns petits períodes, havia estat vigent des que els reis Ferran d’Aragó i Isabel de Castella (1478) l’havien implantada arreu dels seus dominis. D’aquesta forma es posava fi, definitivament, a una institució que, durant 356 anys, havia estat no tan sols la guardiana de la moral i de l’ortodòxia catòliques sinó també un important instrument al servei de la monarquia hispànica en l’aplicació de les polítiques uniformitzadores i castellanitzadores de les Espanyes.

La seu del Tribunal de la Santa Inquisició a Catalunya estava situada al Palau Reial de Barcelona, i tenia a sou una àmplia xarxa de comissaris-informadors dispersos arreu del territori català. La seu central disposava de sales de tortura ―anomenades “de confessions” i equipades amb “màquines de donar turment”―,  i una dotzena de cel·les per als condemnats. Les condemnes es dictaven en aquella seu, i sempre en castellà; i les execucions sumàries (“autos de fe”), que consistien a cremar viva la persona condemnada a mort, es portaven a terme a les grans places de la ciutat (del Rei, del Born o de la Catedral) i eren presentades com un gran espectacle de masses.

Es deroga el Tribunal de la Santa Inquisició. Gravat coetani d'unes execucions. Font Biblioteca Nacional de Portugal

Gravat coetani d'unes execucions / Font: Biblioteca Nacional de Portugal

Amb posterioritat a l’ocupació borbònica (1714), el tribunal inquisitorial barceloní va desplaçar l’indret d’execucions a extramurs. Els condemnats a mort eren calcinats en un paratge anomenat el Canyet, situat a l’actual barri del Poble Nou, i les seves restes eren abandonades allà mateix perquè fossin devorades per les bèsties carronyaires. Durant més de tres segles i mig, la Inquisició va condemnar a morir a la foguera jueus, càtars, musulmans, luterans, hugonots, homosexuals, lesbianes, bígams, intel·lectuals, lliurepensadors, bruixes, bruixots i malalts mentals (acusats de possessió diabòlica). Tot i que no hi ha una xifra oficial, s’estima que el nombre de víctimes seria de milers.