Tal dia com avui de l’any 259, fa 1.762 anys, les autoritats provincials romanes de Tàrraco (l’actual Tarragona) condemnaven a morir cremat a l’estaca el bisbe Fructuós, cap de la comunitat cristiana local i primer bisbe de la història del territori que més endavant seria Catalunya. Fructuós va ser assassinat juntament amb els seus diaques (assistents seglars) Eulogi i Auguri. El fet que Fructuós tingués la categoria de bisbe (el primer de la història de la ciutat i del territori) indica que, en aquell moment, la comunitat cristiana local estava desenvolupant una important activitat evangelitzadora.

Les fonts documentals revelen poques dades de la vida de Fructuós, però, en canvi, delaten que la comunitat cristiana de Tàrraco (en aquell moment la gran urbs del quadrant nord-oriental peninsular) era nombrosa i estava organitzada. Tot i que, en aquella època, les comunitats cristianes havien de mantenir una existència i una activitat clandestines, les mateixes fonts indiquen que el cristianisme havia arrelat amb força a la ciutat, sobretot entre les classes privilegiades i, també, a les grans vil·les (explotacions agropecuàries) que envoltaven la regió (Camp de Tarragona).

Tàrraco va ser una de les primeres ciutats de la península Ibèrica que va acollir una comunitat cristiana estable, que podria tenir el seu origen en l’estada de l’apòstol Pau a la ciutat (primera meitat del segle I). Les mateixes fonts apunten que Fructuós, Eulogi i Auguri van ser enterrats a extramurs per la pròpia comunitat cristiana local, en una cerimònia secreta i en un cementiri clandestí situat a la riba esquerra del riu Francolí. Durant segles, les seves restes van reposar al mateix indret, fins que l’any 717 (durant la invasió àrab), l’arquebisbe Pròsper es va endur les relíquies òssies a l’exili d’Itàlia.  

Al segle V, poc després de l'oficialització del cristianisme, les autoritats locals romanes del moment van inhabilitar l’amfiteatre, el gran edifici d’espectacles on, durant segles, s’hi havien celebrat lluites navals i de gladiadors i on s’hi havia exhibit el martiri i assassinat de Fructuós, Eulogi i Auguri. Sobre l’arena de l’amfiteatre es va edificar un petit temple cristià, en memòria del bisbe i els seus diaques, anomenat Santa Maria del Miracle, que en l’actualitat és visible i que és la construcció cristiana més antiga que es conserva a la ciutat, i una de les més antigues del país.