Tal dia com avui de l’any 1803, fa 216 anys, a Nova Orleans, els representants dels governs de França i dels Estats Units formalitzaven la venda de la, llavors, colònia francesa de la Louisiana a favor dels nord-americans. En aquella època, la venda de colònies (amb les seves ciutats, els seus pobles, les seves explotacions, els seus colons i els seus esclaus) era una pràctica habitual; i, generalment, es realitzava en un context de crisi econòmica del venedor que recorria a aquest tipus de finançament per a empreses que considerava prioritàries. Poc després (1808), Napoleó Bonaparte ―coronat emperador el 1804―, iniciaria les campanyes militars de conquesta d’Europa.
Nova Orleans era una petita ciutat de 10.000 habitants (Barcelona en tenia 120.000), amb una important presència catalana. L’any 1763, França havia traspassat la Louisiana a Espanya en compensació al suport rebut durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763). Durant aquella efímera etapa de domini espanyol (1763-1803), el governador Esteve Rodríguez Miró (Reus, 1744 – Bergara, 1795) hi va establir una colònia de dues-centes famílies procedents de Reus i comarca (1782-1790) que, inicialment, representarien un terç de la població de la ciutat; i que es dedicarien, principalment, al conreu i exportació de cotó i a la importació de tèxtils i d’alcohols.
L’any 1803, pocs mesos abans de la venda, França va recuperar militarment el control de la Louisiana. Però això no afectaria la colònia catalana que, fins i tot, s’incrementaria. Un dels testimonis més importants de l’època que es conserven és un edifici situat al vieux-quartier (el barri vell): l’Antiga Casa Juncadella, fundada per una família originària de Mataró, que, inicialment, seria una sabateria. En el decurs del segle XIX, uns descendents dels Juncadella, cognomenats Aleix i originaris de Reus, i el cambrer barceloní Gaietà Ferrer ―el més prestigiós de l’Havana― transformarien la vella sabateria en un bar de luxe: l’Old Absentia House, que seria un dels bressols del jazz.