Tal dia com avui de l’any 1715, fa 303 anys, en el context de la post-guerra de Successió hispànica, les autoritats borbòniques executaven Josep Moragues i Mas que, abans i durant el conflicte bèl·lic, havia estat un dels caps militars de les companyies de Miquelets que fustigaven els exèrcits franco-castellans a l’interior del Principat. El general Moragues, que s’havia acollit a les condicions de capitulació del castell de Cardona (1714) que garantien la vida i els béns dels combatents austriacistes, va ser citat al despatx del capital general De Tilly, el màxim responsable de l’aparell repressor borbònic a Catalunya, li va ser requisada la documentació i va ser posat sota vigilància.
El general Moragues, tement que l’aparell repressor borbònic no compliria els pactes de capitulació signats mesos abans —tal com posteriorment es demostraria a bastament— va intentar salvar la seva vida embarcant-se cap a Mallorca, llavors encara territori austriacista. Però la nit del 22 de març de 1715, mentre esperava a Montjuïc —amb els capitans austriacistes Jaume Roca i Pau Macip— la nau que els havia de portar a Mallorca, van ser delatats i lliurats a les autoritats borbòniques. De Tilly va torturar fins a l’extenuació Moragues, Roca i Macip. I els va sotmetre a un judici sumaríssim —un consell de guerra— sense cap tipus de garantia processal.
Primer plànol de Barcelona després de l'ocupació borbónica (1714) / Font: Bibliothèque Nationale de France
Finalment, la justícia borbònica el va condemnar per conspiració, rebel·lió i sedició, i va ordenar la seva execució. El general Moragues, per ordre de la justícia borbònica, va ser arrossegat viu lligat a un cavall pels carrers de Barcelona. I després, al cadafal d’execucions, va ser executat, decapitat i esquarterat en compliment de la triple condemna pels càrrecs que se li havien imputat. El seu cap restaria exposat durant dotze anys dins una gàbia de ferro penjada al Portal del Mar, amb una inscripció en llatí que deia: “Josep Moragues, per haver comés el crim d’una repetida rebel·lió, haver abusat dues vegades de la clemència reial, a la tercera vegada fou pres i executat per la justícia”.