Tal dia com avui de l’any 1942, fa 79 anys, arribava al port de Barcelona el vapor de bandera argentina Apolo carregat amb 6.500 tones de blat. Aquella remesa formava part d’un paquet d’ajuts que, prèviament, havien pactat el govern argentí, presidit pel liberal Roberto Marcelino Ortiz, de la UCRA (Unión Cívica Radical Antipersonalista), i el govern espanyol, representat pel filonazi Ramón Serrano Suñer, ministre d’Afers Exteriors del règim franquista i conegut popularment com “el Cuñadisímo” per la seva relació familiar amb el dictador Franco.

El règim franquista va presentar aquell fet com una victòria diplomàtica. Però la realitat era molt diferent. Passats tres anys de la finalització de la Guerra Civil (1939), el nou règim franquista no havia aconseguit, ni tan sols, recuperar els nivells de producció de l’etapa de conflicte. La duríssima repressió contra la mà d’obra del món rural i la incapacitat de recuperar la maquinària i les infraestructures agràries havien condemnat el camp espanyol. I els grans productors mundials de cereals (Estats Units, Unió Soviètica) es negaven a vendre blat a un país governat per un règim aliat dels nazis.

La premsa de l’època va posar l’accent en les intenses relacions humanes entre l'Argentina i Espanya. Es va insistir, per exemple, en el fet que el president argentí era fill de bascs emigrats a Buenos Aires a finals del segle XIX. Però, en canvi, la premsa britànica i nord-americana van apuntar que l’estat espanyol hauria pagat una quantitat desorbitada per aquell carregament. Sigui com sigui, el blat argentí de l'Apolo només serviria per alimentar la propaganda del règim i per pal·liar mínimament el paisatge de misèria, malalties i mort que imperava a l’Espanya del moment.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat