Tal dia com avui de l’any 1897, fa 121 anys, es feia efectiu el Decret d’Agregació que incorporava al municipi de Barcelona les viles de Gràcia, Sants, Sant Andreu, Sant Martí, Sant Gervasi i les Corts. D’aquesta forma el municipi de Barcelona, amb 509.589 habitants, passava a liderar l’àrea urbana més poblada de la península Ibèrica. Faltarien encara les viles d’Horta, amb 4.132 habitants, i Sarrià, amb 5.538 habitants, agregades a Barcelona el 1904 i el 1921, respectivament, com a enclavaments municipalment independents, però profundament vinculats al conjunt metropolità, que concentrava al pla de Barcelona 519.259 habitants; pels 512.250 de Madrid, els 350.919 de Lisboa o els 204.768 de València. Barcelona mantindria el lideratge demogràfic peninsular fins a l’acabament de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).
Quan es va fer efectiu el Decret d’Agregació, el municipi de Barcelona, governat aleshores per l’alcalde Rius i Taulet, va guanyar de cop 100.000 habitants. Gràcia i Sant Martí havien superat els 35.000 habitants i havien desplaçat Reus (30.000 habitants) com a segona ciutat del Principat. I Sant Andreu, amb 18.000 habitants encalçava les capitals provincials. Aquests municipis quedarien articulats a través del pla Cerdà de l’Eixample, traçat i aprovat amb anterioritat (1859) amb l’objectiu de vertebrar urbanísticament la totalitat de l’espai físic del pla de Barcelona. L’absorció dels pobles del pla posaria de relleu l’existència d’un nou fenomen fins aleshores desconegut a Catalunya: la macrocefàlia demogràfica. El pla de Barcelona, que representava el 0,25% de la superfície del país, passava a concentrar més del 25% de la població de Catalunya.
