Tal dia com avui de l’any 1936, fa 83 anys, en el context de les primeres setmanes de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), uns desconeguts assassinaven a trets Desideri Trilles Mariné (Porrera del Priorat, ? – Barcelona, 1936), líder de l’Associació de Treballadors Portuaris de Barcelona. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 01/08/1936), la matinada del 31 de juliol, “Desiderio Trilles iba en un coche por la rambla de Santa Mónica, junto con tres compañeros del Sindicato, y al llegar frente a la casa número 17 unos desconocidos rodearon el automóvil, disparando contra sus ocupantes. A consecuencia del tiroteo que se originó, Desiderio Trilles recibió tan graves heridas que falleció a consecuencia de las mismas”.

Aquell atemptat es va produir en el marc de les lluites internes pel control del moviment revolucionari. Trilles havia estat un destacat representant de la CNT durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Havia fet diversos viatges a la URSS; i el 1924 havia actuat com a representant de la classe obrera catalana en el III Congrés de la Internacional Sindical Roja. Però amb la proclamació de la República (1931) havia abandonat el sindicat anarquista i s’havia afiliat a la UGT i a la Federació Catalana del PSOE. I, encara, poc després de l’inici de la Guerra Civil (1936), amb Rafel Vidiella, protagonitzaria un dels més destacats abandonaments del PSOE català, per a cofundar (amb Joan Comorera, Miquel Valdés, Pere Aznar i Artur Cussó) el PSUC.

I si bé és cert que, pocs dies abans, elements revolucionaris incontrolats havien segrestat i assassinat els membres de la junta directiva de l’Associació de Consignataris (la patronal del Port de Barcelona), amb la qual cosa aquell atemptat podia tenir la traça d’una venjança, també ho és que Joan Comorera (PSUC) ―que aquell mateix dia seria nomenat conseller d’Economia de la Generalitat―, s’oposava que els estibadors afiliats a la CNT-FAI estibessin les càrregues d’armament que arribaven al port de Barcelona. De fet, quan Comorera va agafar les regnes de la seva conselleria, una de les primeres mesures que va dictar va ser l’obligació que l’estiba d’armament quedés a càrrec, exclusivament, dels estibadors afiliats a la UGT.

Retrat oficial de Francesc Macià. Font Generalitat de Catalunya
Test d'història Presidents de la Generalitat Marc Pons