Tal dia com avui de l’any 711, fa 1.310 anys, l’exèrcit àrab de Mussa ibn Nussayr desembarcava a Gibraltar i acampava per primer cop en sòl europeu. El desembarcament d’aquelles tropes era el resultat d’un pacte entre el poder àrab al nord d’Àfrica i la facció hispanovisigòtica dels vitizians, partidaris de substituir Roderic per Àkhila en el tron de Toledo. Els vitizians eren el partit majoritari entre les oligarquies hispanovisigòtiques de les províncies Narbonense (l’actual Llenguadoc) i Tarraconense (les actuals Catalunya, Aragó i meitat nord del País Valencià).

Poc després del desembarcament de Mussa, es produiria la Batalla del riu Guadalete (juliol del 711), que se saldaria amb la desfeta més absoluta de l’exèrcit visigòtic. La ràpida conquesta àrab de la Península (711-723) s’explica a partir d’aquella desfeta. La historiografia nacionalista espanyola ho atribuïa a la divisió interna del món visigòtic. Però, en canvi, la investigació historiogràfica moderna ha provat que els exèrcits àrabs van comptar amb el suport d’una part important de la població autòctona peninsular, que hauria estat islamitzada poc abans de la conquesta militar.

Segons un equip d’investigadors de la Universitat de Sevilla, l’any 711, les capes més humils de la societat de les zones més poblades de la Península (les valls dels rius Guadalquivir, Segura, Túria i Ebre) havien estat islamitzades, i durant la conquesta militar haurien facilitat l’acció dels exèrcits de Mussa. Segons la mateixa investigació, en aquell moment la religió islàmica es presentava com una confessió més progressista i més igualitària que la cristiana, que —a través de la institució de l’Església— s’havia convertit en una pota del poder.  

Després de la conquesta, el territori de les actuals Catalunya i Aragó va quedar enquadrat en una unitat administrativa anomenada Frontera Superior, amb capital a Saragossa. Balagí (Balaguer), Làreda (Lleida), Afragha (Fraga) i Turtuixa (Tortosa) van ser convertides en grans ciutats. Però, en canvi, Tarragona va ser totalment abandonada i Barcelona, Girona, Empúries, Elna, Narbona, Carcassona, Magalona i Nimes van perdre entre la meitat i els dos terços de la seva població; que es refugiaria als dominis cristians independents de la península italiana, o al territori del regne dels francs.