Tal dia com avui de l’any 1936, fa 85 anys, i en el context dels primers mesos de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la mestra Antònia Adroher Pascual era nomenada regidora de la corporació municipal de Girona, i es convertia en la primera dona a exercir un càrrec públic municipal en la història d’aquesta ciutat. Antònia Adroher (Girona, 1913) va ser nomenada regidora com a representant del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) i es va ocupar de la cartera de Cultura i Propaganda entre octubre de 1936 i febrer de 1937. Quan va ser nomenada regidora, venia d’exercir com a directora laica de l’escola de les Carmelites de Girona.
Des del seu càrrec, i per mitjà del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU), va posar en pràctica un nou sistema d'educació basat en una pedagogia innovadora i progressista, inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat. I això va representar, en la pràctica, l'organització d'una escola pública i gratuïta per a tothom, de l'ensenyament en català, dels principis higienistes i de salut i de la igualtat d'oportunitats per als nens i nenes a través de la coeducació. Durant aquella curta però intensa etapa ―tot i el difícil context marcat pel conflicte civil― va aconseguir que, a Girona, cap nen i cap nena quedés sense escolaritzar.
Amb l’ocupació franquista del país, es va exiliar a França, on va conèixer el seu segon marit Carmel Rosa Baserba (el primer marit d’Antònia havia estat assassinat, pocs dies després de l’esclat de la Guerra Civil, per un franctirador). Després de passar per diversos camps de concentració francesos, van formar una família i es van establir a Tolosa de Llenguadoc primer, i a Banyuls (Rosselló) després. I un cop alliberada França del nazisme (1944), es van establir a París. A la capital francesa van crear el Casal Català de París, que, durant la fosca etapa de la dictadura franquista (1939-1975), es convertiria en un centre d’obligada referència de la resistència democràtica catalana.