Tal dia com avui de l’any 1866, fa 152 anys, el Consell General de les Valls —institució de govern del Principat d’Andorra— promulgava la llei de la Nova Reforma, que introduïa canvis substancials en el procés d’elecció dels representants polítics. Des de l’any 1446, el Consell General estava format per 24 membres que representaven totes les parròquies del principat que procedien de les famílies econòmicament més poderoses de cada comunitat local. Amb la promulgació de la Nova Reforma, tots els caps de casa (la persona que tenia l’autoritat en l’àmbit familiar) es convertien en elegibles i electors. Seria el primer pas cap a la plena democratització de la vida política andorrana, que en el decurs del segle XX es completaria gradualment fins a culminar amb la promulgació de la Constitució de 1993.

Membres del Consell General (1900). Font: arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya

L’impulsor d’aquella Nova Reforma va ser l’industrial siderúrgic andorrà Guillem d’Areny-Plandolit, nascut a la Seu d’Urgell l’any 1822. Areny procedia d’una família andorrana amb una llarga tradició industrial i comercial que es remuntava a principis de la centúria del 1600. Els Areny havien estat pioners en la foneria i la comercialització del ferro a Andorra i eren els fundadors d’una de les primeres nissagues d’industrials andorrans. Serien precisament els conflictes d’interessos entre els empresaris industrials i els grans propietaris agraris el que acabaria empenyent cap a la Nova Reforma. Areny, síndic general del Consell, amb la col·laboració de la família Rossell —l’altra gran nissaga d’industrials andorrans—, impulsaria la Nova Reforma amb el propòsit de limitar el monopoli del poder que havien exercit secularment els grans propietaris agraris del país.

L’any 1866 el Principat d’Andorra tot just aplegava 5.000 habitants i era un dels països més pobres d’Europa. A tot això s’hi sumaven les fortes desigualtats jurídiques i econòmiques que separaven la minoria oligàrquica de la majoria empobrida, que eren el resultat de la pervivència d’un règim polític feudal que es remuntava a la centúria del 1200 i que, en el decurs dels segles, no havia evolucionat. Amb la Nova Reforma, el Principat d’Andorra no tan sols va començar a fer camí cap a l’obertura democràtica de la seva vida política, sinó que també va obrir les portes a la modernitat. Amb la Nova Reforma de Guillem d’Areny es prohibia concentrar càrrecs públics sobre una mateixa persona, s’obligava a renovar el Consell cada quatre anys i es creava la figura de comissionat del poble, encarregat de fiscalitzar l’administració i els comptes públics.