Tal dia com avui de l’any 985, fa 1.033 anys, l’exèrcit del general andalusí Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafiri, més conegut com Al-Mansur, trencava la resistència de les tropes comtals que defensaven les muralles de Barcelona, i es lliurava al saqueig i a la destrucció de la ciutat. L’exèrcit del Califat va aconseguir accedir a l’interior de la ciutat després d’esbotzar diverses portes de la muralla i d’assaltar les defenses més febles. La trama urbana més propera al perímetre murallat ―tant extramurs com intramurs― quedaria literalment devastada.

No hi ha testimonis documentals que permetin quantificar amb exactitud les víctimes civils, però el nivell de destrucció apunta clarament que l’exèrcit d’Al-Mansur va perpetrar una massacre. Tot i que Barcelona era una petita ciutat de poc més de 1.000 habitants ―la investigació historiogràfica estima que podria tenir uns 1.500 habitants―, les fonts documentals revelen que únicament es van salvar de la destrucció les torres de defensa més altes, i es van salvar de la mort o del captiveri les persones que va aconseguir refugiar-s’hi. Entre els supervivents hi havia el comte Borrell i el bisbe Vives.

Pocs dies abans, el comte Borrell havia intentat, sense èxit, aturar Al-Mansur als voltants de Terrassa (Batalla de Rovirans). Els militars barcelonins més experimentats van trobar la mort en aquell indret, i les escasses tropes comtals que havien restat a Barcelona, es revelarien incapaces d’evitar l’assalt. Caiguda la ciutat, els elements oligàrquics que havien estat capturats serien segrestats amb el propòsit d’obtenir un rescat quantiós. I les persones joves supervivents serien capturades per a ser venudes als mercats d’esclaus de Còrdova o del nord d’Àfrica.

El general andalusí Al Mansur saqueja i destrueix Barcelona. Mapa dels comtats catalans a finals de la centúria del 900. Font Enciclopèdia

Mapa dels comtats catalans a finals de la centúria del 900 / Font: Enciclopèdia

Setmanes abans de l’assalt, el comte Borrell havia demanat repetidament al seu patró, el rei de França Hug Capet, que li enviés reforços. El silenci de la cort de París ―absorta en una guerra intestina entre diferents branques de la dinastia imperial― provocaria que Borrell II no renovés el jurament de vassallatge (el vincle legal de subordinació) a Hug Capet, amb la qual cosa es consumava, de facto, la independència política i militar del comtat de Barcelona.