Tal dia com avui de l’any 1925, fa 100 anys, a Perpinyà, Francesc Macià —diputat i líder a l’exili del partit independentista Estat Català— signava l’emissió d’un emprèstit de 9.000.000 de pessetes (l’equivalent actual aproximat a 60 milions d’euros) en bons de 25, 100, 500 i 1.000 pessetes (l’equivalent actual aproximat a 150, 600, 3.000 i 6.000 euros, respectivament) que es destinarien a la creació i el desplegament d’un exèrcit que havia d’impulsar la revolució per a la independència de Catalunya. Aquesta emissió es va posar en circulació unes setmanes més tard, i la seva única garantia era el tresor que gestionaria el futur govern de la República catalana.

Tot i les etèries garanties que presentava, aquella emissió es va col·locar completament. Hi va tenir una importància cabdal la dimensió que, en aquells moments (1925), ja projectava la figura de Macià. Els prohoms de la Lliga Regionalista (el partit hegemònic a Catalunya des del 1907 fins al cop d’estat del 1923) —com Puig i Cadafalch o com Cambó— estaven molt desacreditats per la seva ingenuïtat o, directament, per la seva col·laboració amb el règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930/31). Però, sobretot, va ser decisiva l’extraordinària confiança que generava el projecte independentista de Macià. 

A l’interior del país, l’emprèstit Pau Claris va ser subscrit, fonamentalment, per persones d’ideologia independentista. Aquella emissió va ser comercialitzada —de manera clandestina— a través de la també clandestina Societat d’Estudis Militars de Catalunya, per un grup “no fitxat” dirigit pel periodista Abelard Tona, que feia servir les instal·lacions d’una discreta “tapadora” anomenada Sociedad Cultural Cervantes, al carrer Bertrellans, 4, de Barcelona, seu clandestina del partit independentista Estat Català. Tona i el seu grup van aconseguir “col·locar” uns 5,5 milions de pessetes en bons a subscriptors d’arreu del país.

A l’exterior del país, l’emprèstit Pau Claris va ser subscrit, fonamentalment, per emigrants catalans al continent americà. Macià es va llançar a una frenètica campanya internacional de divulgació de l’ideari independentista i va traçar una primera etapa seguint la ruta dels Casals Catalans d’Amèrica. En aquesta gira (1925-1926) va aconseguir completar la subscripció de l’emprèstit amb 700.000 pessetes al Casal Català de l’Havana, 550.000 al de Santiago de Cuba, 500.000 al de Buenos Aires, 125.000 pessetes al de Mèxic, 125.000 al de Santiago de Xile i 1,5 milions de pessetes amb aportacions individuals que es van subscriure al marge dels casals.