Tal dia com avui de l’any 1801, fa 220 anys, la impremta del Real Colegio de Niños Expósitos de Buenos Aires, fundada el 1780 pels impressors Agustí Garrigós (Xixona, 1749 – Buenos Aires, 1805) i Josep Manuel Peramàs (Mataró, 1732 – Faenza, Estats Pontificis, 1793), editava el primer número del Telégrafo mercantil, rural, político, económico e historiográfico del Río de la Plata (més conegut com el Telégrafo Mercantil), que seria el primer mitjà de premsa de la història de l’Argentina.
El Telégrafo Mercantil havia estat fundat, poc abans, pel periodista Francisco Cabello y Mesa. Tenia una línia editorial clarament liberal, propera a la ideologia de les classes mercantils de Buenos Aires, i va ser clausurat l’any següent (1802) per ordre del virrei hispànic Joaquín del Pino.
Quan es va iniciar l’edició del Telégrafo Mercantil (1801) la impremta de Garrigós —la primera impremta pública de la història argentina— havia travessat diverses dificultats. El 1780, el virrei hispànic Juan José de Vértiz y Salcedo havia imposat dos militars (Silva i Aguiar) en la direcció del negoci, que posteriorment serien destituïts per la seva incompetència. I el 1793, durant una estada a Europa, moria Peramàs, que havia estat el mestre de Garrigós.
El 1796, quan la impremta ja era dirigida en solitari per Garrigós, el virrei hispànic Pedro de Melo li havia retirat, sobtadament, els contractes de l’administració colonial per lliurar-los a un tal Dantàs, del seu entorn d’amistats. No obstant això, la impremta fundada resistiria la pèrdua d’ingressos i, durant els primers anys del segle XIX, apareixia com l’editora del Telégrafo Mercantil y del Semanario de Agricultura, Industria y Comercio, mitjans pioners de la premsa argentina.
El 1805, Garrigós va sol·licitar autorització per obrir noves impremtes i ocupar joves sense feina, però una conspiració ordida pel virrei hispànic li ho va impedir. Va morir aquell mateix any, i la seva vídua, la també valenciana Isabel Conget, el va succeir.