Tal dia com avui de l’any 1939, fa 86 anys, al Camp de la Bota —a Sant Adrià de Besòs—, un escamot militar del règim franquista espanyol afusellava la mestra catalana Virgínia Amposta, professora de pàrvuls de l’Escola Nova Unificada de Viladecans. La Virgínia va ser arrancada de casa seva per un escamot local de Falange Española de Sant Vicenç dels Horts, el mateix dia que l’exèrcit colpista de Franco ocupava el poble (25 de gener del 1939). Va ser empresonada i acusada, jutjada i condemnada per divulgar entre els seus alumnes “propaganda disolvente”. Va ser afusellada juntament amb la seva parella, Adolf Casé.

Virgínia Amposta havia nascut el 1903 al Pinell de Brai (la Terra Alta). Va estudiar Magisteri a Tarragona i va ser destinada al Baix Llobregat. A l’inici del conflicte civil espanyol (1936), va tenir un paper destacat en la revolució que es va produir a la rereguarda republicana catalana. Però mai no va tenir cap mena de participació —ni directa ni indirecta— amb la terrible onada d’assassinats desfermada per les Patrulles de Control de la CNT-FAI. Ans al contrari, la seva participació va estar relacionada, estrictament, amb les juntes locals de proveïments d’aliments a la població i, especialment, a la infantesa.

Tanmateix, la Virgínia —com tants milers de mestres— representava una amenaça per al nou règim nacionalcatòlic franquista, que confiava a perpetuar-se amb la pràctica de l’adoctrinament de la societat i, especialment, de les generacions més joves. Paradoxalment, la Virgínia, que formava part de la fornada de mestres catalans que exercien amb els principis de l’escola moderna i progressista, creada a Europa i introduïda a Catalunya pels pedagogs Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesca Bonnemaison i Rosa Sensat, i que estimulava el raonament i l’opinió pròpia, seria acusada i assassinada per divulgar “propaganda disolvente”.

Virgínia Amposta —com el malaurat mestre Antoni Benaiges, també assassinat pels falangistes en un poble de Castella— va ser una mestra que mirava al mar, el gran toll blau que guarda gelosament els grans misteris del coneixement. I algunes de les experiències didàctiques amb els seus alumnes serien a la, llavors, solitària platja de Viladecans. Després del seu assassinat, el règim franquista proveiria la seva plaça amb el mestre Benito Fernández Larrauri, un falangista foraster furibundament anticatalà, que reintroduiria els models adoctrinadors i arnats del passat i que des de la tarima de l’escola de la Virgínia podria divulgar tota la propaganda del seu règim.