Tal dia com avui de l’any 1707, fa 315 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715); l’exèrcit borbònic franco-castellà a les ordres del brigadier José Antonio de Chaves Osorio reduïa Xàtiva a cendres. Felip V, que ho havia ordenat poc abans, ho justificaria dient: “La obstinada rebeldía que hasta el término de la desesperación resistieron la entrada de mis armas los vecinos de Xàtiva, para hacer irremisible el crimen de su perjura infidelidad desatendiendo la benignidad con que en repetidas ocasiones les flanqueé el perdón, he fallado mi justicia a mandar arruinarla para extinguir su memoria, como se ejecutó para castigo de su obstinación y escarmiento de los que intentasen seguir su mismo error”.

Xàtiva, en el moment de l’assalt i massacre borbònica era una ciutat de 12.000 habitants; i era la segona urbs demogràfica i econòmica del regne de València. Fins llavors havia estat cap de la Lloctinença de Xàtiva. Durant aquell episodi va ser buidada a la força. I poc després, les tropes de Chaves es lliurarien a l’incendi de totes les edificacions de la ciutat. Durant els dies immediatament posteriors, els supervivents ―que havien estat retinguts i amuntegats als afores de la ciutat en condicions infrahumanes― serien deportats massivament a la regió castellana de La Manxa. Segons les fonts documentals, molts veïns de Xàtiva deportats a La Manxa castellana, moririen a causa dels mals tractes que van patir durant el viatge.

Felip V va ordenar que sobre les cendres de Xàtiva s’edifiqués una nova ciutat, que portaria el nom de Colonia Nueva de San Felipe, i que havia de ser poblada amb castellans lleials a la causa borbònica. Les dificultats causades per l’escenari bèl·lic general i la posterior crisi post-conflicte van ajornar el projecte; mentre les restes de la ciutat s’ensorraven irremeiablement. Finalment i després d’uns anys, els xativins deportats van anar retornant gradualment i  clandestinament i, molt discretament, van reedificar la vella Xàtiva. No obstant això, el règim borbònic mantindria el nom de San Felipe fins que el 1811, després que Ferran VII hagués venut la corona espanyola a Napoleó, es recuperaria el nom històric de Xàtiva.