Felip IV imposa els Tercios, que roben, violen i assassinen la població catalana

Tal dia com avui de l’any 1640, fa 383 anys, en el context de tensió que anticipava la Revolució dels Segadors (1640) i la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59); el Dietari de la Generalitat consignava la recepció d’una missiva oficial del rei Felip IV en relació amb la crisi suscitada pels allotjaments forçosos de la tropa hispànica en territori de Catalunya. Aquells allotjaments s’havien imposat a la força amb el pretext del conflicte bèl·lic amb la monarquia francesa (1635-1659); i el desplaçament del principal front de guerra al Rosselló. La cancelleria hispànica havia emplaçat 40.000 Tercios de Castilla en territori català, i havia imposat l’obligació de “dar a los soldados hospedage, lumbre, sal, agua, binagre, cama, mesa y servicio”.

L’exèrcit hispànic no tenia aquarteraments propis a Catalunya; i, en virtut d’una llei feudal del segle X, s’obligava la població a allotjar la soldadesca. Aquella situació havia generat un escenari de gran tensió; perquè des de l’inici dels allotjaments (1635) els militars hispànics s’havien comportat com un exèrcit d’ocupació. La documentació oficial de l’època és plena de denúncies contra aquells soldats i oficials; per robatoris, incendis, agressions, mutilacions, violacions a nenes i a dones, i assassinats; en el marc de les famílies i de les cases que havien estat obligades a allotjar-los. Des de 1638 (elecció de Pau Claris com a president) la Generalitat havia sol·licitat a la cancelleria hispànica la revocació dels allotjaments forçosos.

Els allotjaments forçosos s’havien convertit en el principal problema del país. I, a principis de 1640, la població civil catalana s’havia rebel·lat contra aquella situació i havia expulsat els militars hispànics. La documentació de l’època revela que grups de soldats hispànics expulsats deambulaven pels camps; saquejant i assassinant en masos i en petites poblacions. En la missiva oficial enviada per Felip IV, s’ordenava a la Generalitat complir la voluntat del rei, restaurar els allotjaments forçosos i castigar la població rebel. En cap moment, el rei (i la seva cancelleria) admetien els delictes comesos per la soldadesca. En aquella missiva només es feia esment al “servicio” que prestaven en nom de la seguretat de la “provincia”.