Tal dia com avui de l’any 1601, fa 422 anys, Felip III, rei de la monarquia hispànica i la seva família, formada per la seva esposa Margarida d’Àustria-Estíria i els seus fills Anna Maria, Felip (futur Felip IV), Maria Anna, Carles, Ferran i Margarida; arribaven a Valladolid i s’instal·laven al Palau Reial. Aquest moviment responia al trasllat de la cort i de la capitalitat de la monarquia hispànica de Madrid a Valladolid, que havia estat promogut pel ministre plenipotenciari Francisco de Sandoval y Rojas, duc de Lerma. Aquella operació seria la primera gran bombolla immobiliària de la història hispànica. Una operació especulativa que hauria generat plusvàlues de més de dos milions de ducados castellans (l’equivalent actual a 500 milions d’euros).

L’any anterior (1600), Lerma i un grup de personatges de la cancelleria que presidia, havien adquirit, secretament i a títol particular, un mínim de vint-i-quatre edificis situats al centre de Valladolid; llavors una petita ciutat de la Corona castellanolleonesa. Poc després, iniciarien les maniobres per convèncer el rei Felip III de la conveniència de traslladar la capitalitat de la monarquia hispànica a la vella Pucela. El decret que el 10 de gener de 1601 va signar el rei, comportaria un allau de compres d’edificis a Valladolid, per part de les famílies aristocràtiques que tenien responsabilitats a la cort. Aquestes vendes es van formalitzar a preus molts superiors amb relació a l’operació de compra de Lerma.

Només cinc anys més tard (1606); Lerma i els seus socis —entre els quals destacava el català Pere Franquesa— van repetir l’operació, però, en aquella ocasió a la inversa. Poc després del trasllat a Valladolid (1601), el grup d’especuladors liderat per Lerma havien adquirit els edificis que els seus clients (els seus compradors) havien deixat lliures a Madrid. Les fonts documentals revelen que per aquelles compres, Lerma i els seus socis van pagar preus molts inferiors al valor real d’aquells patrimonis; però en canvi, quan es va ordenar el retorn de la cort a Madrid, els antics propietaris d’aquelles finques van haver de pagar preus molt superiors als quals havien cobrat el 1602, per recuperar les seves antigues propietats.