Tal dia com avui de l’any 1714, fa 309 anys, en el context de la Guerra dels Catalans (1713-1714), darrera fase del conflicte successori hispànic (1705-1715); i al Santuari de la Mare de Déu de la Gleva, a l’actual terme municipal de les Masies de Voltregà (Osona); el general José Carrillo de Albornoz, marquès de Montemar i general de l’exèrcit francocastellà de Felip V, primer Borbó hispànic, incomplia la paraula donada pels seus comandants als religiosos del santuari de La Gleva, que havien negociat la rendició del destacament català que defensava la posició; i ordenava l’execució de cent vint presoners de guerra catalans desarmats. Aquella massacre seria coneguda com els Fets de la Gleva.

Els Fets de la Gleva venien precedits d’una revolta local que es va iniciar a Sant Hipòlit de Voltregà. La Catalunya central, parcialment ocupada per les tropes borbòniques francocastellanes des de l’agost de 1713, era sotmesa a una brutal tributació de guerra que tenia un claríssim propòsit punitiu. En l’enèsima revolta local, la població civil de Sant Hipòlit de Voltregà, arruïnada pel conflicte, es va rebel·lar contra les brutals condicions imposades pels ocupants: les famílies eren extorquides amb greus amenaces de confiscació, de presó i de mort. I les que no tenien recursos per pagar eren escarnides i apallissades públicament. El dia abans un grup de 300 civils s’havien armat i fortificat a la Gleva amb l’objectiu de fer front a l’espoli tributari.

Quan José Carrillo de Albornoz y Montiel, comte de Montemar i capità general borbònic a la Catalunya interior (comandant del Campo Volante de Cataluña), va tenir coneixement dels fets, va enviar un exèrcit de 4.000 efectius per sufocar la revolta. Inicialment, els civils de la Gleva van resistir, però amb la mort del seu capità, Josep de Cararac i de Solà, van decidir negociar la rendició. Dels, inicialment, 300 resistents de la Gleva, 120 supervivents es van rendir. Seria llavors quan Carrillo de Albornoz, que era a Vic, desautoritzaria els seus comandants i ordenaria assassinar els presoners. La mitjanit del 4 al 5 de febrer de 1714, els soldats borbònics francocastellans van degollar la totalitat dels 120 presoners catalans desarmats.