Tal dia com avui de l’any 1845, fa 180 anys, es posava fi a la Revolta de les Quintes (6 – 16 de juliol del 1845) que havien protagonitzat els mossos catalans que havien estat reclutats, forçosament, per nodrir l’exèrcit espanyol. Aquella revolta s’havia iniciat el 6 de juliol a 21 municipis del Principat (Barcelona, Gràcia, Reus, Tarragona, Mataró, Sabadell, Terrassa, Valls, Sant Andreu del Palomar, Badalona, l’Hospitalet, Igualada, Sants, la Seu d’Urgell, Sant Feliu, el Prat, Martorell, Esparreguera, Sant Boi, Bagà i Sant Quirze de Besora), quan el govern del general Narváez (Partit Liberal) no va renovar el sistema de militarització propi de Catalunya.
Després de l’ocupació borbònica del país i de la imposició de la Nova Planta (1717), Felip V va estudiar la possibilitat de militaritzar els catalans amb el règim general que ja s’aplicava a Castella (les "quintes": un sorteig que obligava un de cada cinc mossos en edat militar a servir a l’exèrcit durant un temps). Però l’extrema desconfiança dels dirigents del règim borbònic cap a la societat catalana va impulsar la creació d’un sistema singular que consistia a pagar una remissió —que recaptaven els ajuntaments del país— per a eximir els mossos catalans de servir a l’exèrcit espanyol. El sistema universal de "quintes" només s’havia aplicat, ocasionalment, en cas de guerra.
Però després de la mort de Ferran VII (1833), els liberals van assaltar el poder i van desplegar les seves tesis ideològiques nacionalistes espanyoles. A partir d’aquell moment, els governs liberals espanyols, interessats a promoure l’inexistent sentiment patriòtic espanyol a Catalunya, van derogar la singularitat catalana (1844). L’any següent (1845), amb l’intent espanyol de celebrar els primers sorteigs de "quintos", es va produir una revolta generalitzada, que els espanyols no aconseguirien controlar fins que el capità general, Manuel Gutiérrez de la Concha, dirigent del Partit Progressista, no va promulgar un indult general. Però el sistema de "quintes" quedava establert.