Tal dia com avui de l’any 1772, fa 253 anys, a Madrid, moria Andreu Piquer i Arrufat, que havia estat el metge del rei Ferran VI (1751-1759) i a qui el marquès de la Ensenada —primer ministre espanyol i qui el va contractar— va encomanar la missió de guarir la bogeria del monarca. Ferran VI, fill i successor de Felip V, havia heretat la malaltia mental del seu pare, que els metges de la cort madrilenya anomenaven "melancolia". Reveladorament, Ferran VI i el seu primer ministre Ensenada havien estat els arquitectes i impulsors d’una trama anomenada "la Gran Redada", que va consistir en l’extermini físic de la població gitana de la monarquia espanyola (1749).
Andreu Piquer havia nascut el 1711 —en plena guerra de Successió hispànica— a Fórnols, a la comarca aragonesa de llengua i cultura catalanes del Matarranya. Era fill de Josep Piquer, de Fórnols (Franja d’Aragó) i de Josepa Arrufat, de Morella (País Valencià). I fins als setze anys (1725) —coincidint amb la pau definitiva en la guerra successòria hispànica—, va estudiar gramàtica i... anglès!!! a la Freixneda (a uns deu quilòmetres a l’oest). Després, es va matricular a la Facultat de Medicina, però no a la universitat de Saragossa, d’Osca o de Cervera —que eren les més properes al seu poble—, sinó a la de València. Allà va conèixer Gregori Mayans, el gran intel·lectual de la Il·lustració valenciana, que seria el principal suport a la seva carrera.
A València, es va llicenciar en Filosofia i en Medicina (1732) i va ser contractat per a la labor d’investigació de problemes sanitaris de la població de València i la seva comarca. El 1742, va aconseguir la càtedra d’Anatomia de la Universitat de València i hi va exercir la docència durant nou anys, fins que el 1751 va ser nomenat metge del rei Ferran VI. En aquell moment, el rei ja presentava símptomes clars de la malaltia mental que l’afectava i que s’intensificaria amb el decurs del temps. Piquer no aconseguiria guarir el rei, però es forjaria un gran prestigi, que el convertiria en un reputat metge de les classes benestants de la "villa y corte".