Les dues juntes d'accionistes que ha convocat el Banc Sabadell per a dimecres vinent, en les quals primer s'ha d'aprovar la venda de la seva filial TBS al Santander i després el repartiment del macrodividend de 2.500 milions d'euros, procedents de la venda de la filial britànica a un preu de 3.100 milions, seran decisives per conèixer si el BBVA fa un pas enrere en l'OPA hostil que va llançar ja fa quinze mesos a l'entitat financera catalana o manté la posició, encara que cada vegada s'acostin més núvols negres. A hores d'ara, ningú no dubta que les dues juntes d'accionistes del Sabadell es resoldran de manera satisfactòria per als interessos del banc vallesà, que ha jugat amb astúcia els seus peons, plantejant el seu president, Josep Oliu, el màxim de traves perquè el BBVA se sortís amb la seva.

És evident que l'enfonsament de la prima des del 30% que oferia el BBVA a l'inici de l'operació fins al 9,73% negatiu amb què va tancar el mercat aquest divendres ha de ser descoratjador per al banc basc. S'entén així que el seu conseller delegat, el turc Onur Genç, obrís dijous passat la porta a retirar l'OPA en ple agost. Tanmateix, les seves paraules han de ser mesurades amb prudència, ja que la seva posició no és exactament la mateixa que la del president, Carlos Torres, ni tampoc s'hi estan jugant el mateix. Fonts coneixedores de les interioritats del BBVA situen Genç i l'exgovernador del Banc d'Espanya Jaime Caruana, actualment conseller independent del banc, en una posició molt més reticent a mantenir-se en la lluita pel Sabadell a qualsevol preu.

A l'entitat vallesana s'hi respira una certa tranquil·litat, conscients que han sortit d'aquell entorn inicial desfavorable

El primer escull del banc comprador és que necessita fer més atractiva la seva oferta i sempre ha dit que no canviaria les seves condicions. Pel cap baix, hauria de posar una xifra semblant a la que el Sabadell destinarà a dividends després de la venda de TBS. Aquesta quantitat no li assegura que l'OPA tiri endavant, però la faria més creïble al mercat per a inversors particulars i els grans fons d'inversió. A l'entitat vallesana s'hi respira una certa tranquil·litat, conscients que han sortit d'aquell entorn inicial desfavorable i han mogut les seves fitxes cap a un terreny més propici. Primer, va ser el trasllat de la seu a Barcelona; després, trobar les complicitats per sensibilitzar el govern espanyol que havia d'apujar el llistó de la CNMC que va autoritzar l'OPA amb la condició de mantenir personalitat jurídica pròpia, patrimonis separats i autonomia de gestió durant, almenys, tres anys, amb la possibilitat d'arribar-ne a cinc.

I enmig de tot plegat, l'impuls de l'acció, que ha pujat, des de la presentació de l'OPA, un 70%, mentre que en el mateix termini de quinze mesos, la del BBVA s'ha mogut en un increment del voltant del 30%. En qualsevol cas, tothom és conscient que estem en una autèntica batalla de nervis entre totes dues entitats, en la qual ningú no ha dit la seva última paraula ni ha fet la seva última oferta. L'agost no serà un mes qualsevol en el torcebraç que mantenen. Si fem cas a analistes i fons d'inversions, serà el preludi de la batalla definitiva que s'obrirà a partir del setembre si el BBVA es manté en la partida.