Tal dia com avui de l’any 1694, fa 328 anys, esclatava una gran revolta social al Camp de Tarragona, que seria anomenada l’Avalot dels Pobres, i que va tenir el seu epicentre a la ciutat de Valls. Aquella revolta va esclatar en un context de profunda crisi econòmica, provocada per la Guerra dels Nou Anys (1688-1697), que enfrontava la monarquia francesa contra un conglomerat de potències europees liderades per la monarquia hispànica. Quan va esclatar aquella revolta, la guerra ja s’havia desplaçat a territori català: el 29 de juny de 1694 —després d’un setge i bombardeig de dues setmanes— les tropes del duc de Noaïlles havien penetrat a l’interior de Girona i ja controlaven el terç nord del Principat de Catalunya.

La reacció de la cancelleria hispànica de Carles II (anomenat “l’encantat” o “l’embruixat”) havia estat omplir Catalunya de militars; que, en virtut a una prerrogativa d’origen medieval que no havia estat liquidada en les successives reformes de les Constitucions de Catalunya, obligava les classes populars a allotjar i mantenir les tropes del comte de Barcelona en cas d’invasió estrangera (en aquell cas aquesta figura estava representada pel rei hispànic Carles II). Aquella mateixa prerrogativa eximia les classes privilegiades del país (aristocràcia i petita noblesa; alt i baix clergat). L’Avalot dels Pobres a Valls, i en alguns pobles del Camp de Tarragona, va ser una rèplica de les causes que havien provocat el Corpus de Sang a Barcelona (1640).

A finals del segle XVII, després d’una llarga i penosa postguerra, Catalunya ja es recuperava dels estralls del conflicte de Separació (1640-1652/59) i de l’ocupació militar i repressió política i econòmica que l’havien seguit. El Camp de Tarragona s’havia convertit en un dels motors d’aquella recuperació, liderat per la producció de raïm i per la fabricació de destil·lats alcohòlics que s’exportaven arreu d’Europa. Però la guerra (que havia provocat bloquejos marítims que impedien l’exportació) i l’ocupació militar hispànica (que havia intensificat el paisatge de crisi) havien conduït la, anteriorment, pròspera societat del Camp de Tarragona, en un bassal de misèria i de conflictivitat. L’Avalot dels Pobres va ser durament reprimit per les tropes hispàniques.