Tal dia com avui de l’any 1808, fa 217 anys, a Baiona (País Basc-França), l’emperador Napoleó, que poques setmanes abans havia adquirit la corona espanyola (Abdicacions de Baiona), promulgava la Carta de Baiona, que s’anticipava quatre anys a la Constitució de Cadis (1812), i, per tant, esdevenia el primer text constitucional promulgat de la història de l’Estat espanyol. Els nacionalistes espanyols no li reconeixen aquesta condició perquè, argumenten, si bé va ser redactada per un grup de notables espanyols, el seu contingut va estar permanentment fiscalitzat pel mateix Napoleó i pel seu cunyat i home fort a Madrid, el general Murat.
Però, en canvi, la Constitució de Cadis, anomenada la “Pepa” (1812), no va ser promulgada pel rei fins al 1820. I tot i que el nacionalisme espanyol la considera la primera Constitució, no té més legitimitat que la de Baiona. Perquè, si bé també va ser redactada per un grup de notables espanyols, els ponents de Cadis, a diferència dels de Baiona, eren un grup sediciós que s’havia rebel·lat contra el legítim règim bonapartista (Napoleó havia comprat la corona espanyola, l’havia pagada a satisfacció dels venedors Carles IV i Ferran VII i l’havia cedida al seu germà Josep, que seria coronat rei d’Espanya com a Josep I i promulgaria la Constitució de Baiona, 1808).
La Carta de Baiona (1808) també era més progressista que la Constitució de Cadis (1812/1820). Estava clarament inspirada en el Codi Civil napoleònic i en el corpus de lleis implantat durant la Revolució Francesa (1789-1794). A Catalunya, la Carta de Baiona no va tenir mai vigència perquè, amb la compra de la corona espanyola (maig, 1808), Napoleó va separar el Principat dels dominis espanyols i el va incorporar a l’Imperi francès com una regió més (1808-1814). Durant aquella etapa, la carta magna que regiria la política catalana seria el Codi Civil napoleònic, que no es va arribar a editar en català perquè el destí de la guerra precipitaria la fi del règim bonapartista (1814).