Tal dia com avui de l’any 1704, fa 322 anys, i en el context de la Guerra de Successió hispànica (1701-1714/15), un estol naval anglo-neerlandès —de l’aliança internacional austriacista— envoltava el penyal de Gibraltar. Aquell estol estava comandat pel capità anglès George Rooke —que poc abans havia destruït la flota hispànica del Tresor davant de les costes de Vigo— i pel general alemany Georg de Hessen-Darmstadt, que havia estat el darrer virrei de Catalunya del regnat de Carles II, el darrer Habsburg hispànic. Els catalans anomenaven Hessen, afectuosament, "el príncep Jordi". Després del desembarcament i conquesta aliada del penyal, Hessen va ser nomenat el primer governador aliat de Gibraltar.
Durant aquella jornada, les 63 naus de Rooke i Hessen van ancorar a la badia d’Algesires i van encarar els trens d’artilleria cap al castell de Gibraltar. Abans d’obrir foc, Hessen enviar una missiva al governador borbònic de la plaça —el castellà Diego de Salinas— convidant-lo a rendir la plaça. Les fonts revelen que, un cop la guarnició castellana va conèixer el contingut d’aquesta carta, es va produir un motí. Salinas, conscient que amb, tan sols, 200 soldats i milicians castellans no podria resistir, optava per rendir la plaça; però l’alcalde de Gibraltar —el castellà Cayo Antonio Prieto— es va amotinar contra l’autoritat de Salinas i va cridar a la immolació de la guarnició i de la població civil.
L’endemà, vençut el termini, l’estol aliat va iniciar un ferotge bombardeig del castell, provocant la mort de la majoria dels seus dos-cents defensors. Mentrestant, a l’altre costat del penyal es produïa el desembarcament d’un cos de la Infanteria de Marina de Catalunya, dirigida pel capità Joan Baptista Basset, que serien els primers aliats a tocar terra. Des de llavors aquella platja s’anomena Catalan Bay (la badia dels catalans). Passades sis hores de l’inici del bombardeig i quan l’alcalde amotinat Prieto va ser informat que els catalans estaven a punt d’entrar a la ciutat; es va avenir a rendir la plaça. Però els termes de la carta del dia abans ja no eren aplicables i Prieto i Salinas no van tenir cap més remei que evacuar i lliurar el penyal.