Tal dia com avui de l'any 1859, fa 167 anys, a Titusville (Pennsilvània-Estats Units), el coronel Edwin Drake extreia cru d'una bossa d'"oli de pedra" que esdevindria el primer pou petrolier de la història que s'explotaria comercialment. El 1859, el motor de combustió encara no s'havia inventat i el petroli s'utilitzava, principalment, per obtenir querosè, una refinació que es destinava a la il·luminació de les cases.
Segons la premsa de l'època, la llum que propagava "l'oli de pedra" era "més neta, més segura i més potent" que la que produïa el tradicional greix de balena. Amb el descobriment del jaciment de Titusville i l'esclat de la "febre del petroli" de Pennsilvània que el va seguir, es produirà una ràpida substitució del consum d'aquests productes que, segons la investigació zoològica, salvaria les balenes del seu extermini.
Des de l'època colonial (segles XVII i XVIII) es coneixia l'existència de petroli a Pennsilvània. Les tribus indígenes l'obtenien a través de filtracions naturals que emergien fins a nivell de terra i que utilitzaven com a ungüent per evitar les picades d'insectes. Però a partir de 1850 (nou anys abans del descobriment de Drake) es van crear diverses companyies destinades a la prospecció i explotació d'aquest producte.
Drake, que treballava amb una màquina perforadora de vapor, va localitzar una bossa a 21 metres sota el nivell del terra. No obstant això, l'extracció del pou de Drake no va resultar econòmicament rendible. Amb només 30 barrils diaris, l'empresa Seneca Oil Company —que havia finançat el projecte— li va retirar la confiança, i Drake va intentar infructuosament tirar endavant. Va morir el 1880, totalment arruïnat.